Podríem parlar de perjuri? Naturalment que sí.
En el moment de conèixer persones, cal jutjar pel que nosaltres coneixem, veiem i escoltem, i no deixar-se influenciar per males informacions, mala praxi, i o ganes de fer mal, d’alguns que es puguin creure professionals, i sense miralls al seu despatx.
Qui controla el mal fer de la gent i el mal que fan, jutjant malament, potser els que jutgen malament, són els que realment tenen problemes.
Si vols jutjat algú, no ho facis per l’esquena, fes-ho a la seva cara i amb arguments lògics, i no per maldat i enveja és compartir-se un, en què pot i desitja sense ser jutjats, i si us plau plou excloure, que la gent que si està malalta (intel.lectals, cap, etc – en diuen malalties mentals.
Un malalt diguem-ne mental, controlat, té dret a fer vida normal i a no ser jutjat per molts, algo que a mi em fa ràbia, perquè són persones que cadascuna té algo interessant, i si acceptes la seva situació, seràs capaç tractar-los amb igualtat.
Com dic en una frase meva: un malalt mental, controlat, que segueix tractament mèdic, l’heu de tractar per igual, esforçar-vos en conèixer bé, i veureu que poden a portar coses molt interessants, però no els ignoreu per por, gaudiu-ne de la seva riquesa com a persones interessants que són.