El Tribunal Suprem, per primera vegada, ha anul·lat nomenaments de Magistrats del propi Tribunal Suprem, realitzats pel CGPJ, per falta de motivació. Algunes vegades, la més sonades, la del Sr. Gómez Bermúdez com a President de la Sala Penal de la Audiència Nacional, ha estat burlada l’exigència legal i jurisprudencial de motivar, doncs el CGPJ fa com que motiva. Això és a causa que la mona dels nomenaments arbitraris, opacs i de repartiment de cromos o passar el rodet, és difícil vestir-la de seda.
L’actual sistema no promou les persones, el perfil i la trajectòria dels quals assegurin que els principis constitucionals de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats, prevalguin, i no s’expliquen les raons concretes reals de cada nomenament i de l’exclusió dels no-nomenats. Són necessaris criteris i mètodes d’objectivitat i transparència, com passa en les democràcies avançades; demanar de les personas que presenten la seva candidatura un currículum detallat, que exposin els seus programa i propòsits, que informen les Sales de Governo on exerceixen, que compareixin públicament amb examen i interrogatori, que s’objetivi un barem, etc.
Jo així ho vaig proposar al CGPJ en el 2005, i no es va aprovar. Ho he tornat a proposar, ja veurem si els dos sectors, el majoritari del PP i el minoritari del PSOE-IU, cedeixen el seu poder omnímode de rodet i cromos en benefici de l’objetivitat i el compliment de la Constitució i la llei. Fa falta “altura de mires”, creuem els dits.
