Dia bomba. Mariano Rajoy ha anunciat que plega, amb un discurs en el qual ha evitat deixar caure cap llàgrima, no sense fer esforços mentre era aplaudit per darrera vegada per una executiva que semblava més aviat acomiadar un mort. El president espanyol ha deixat anar les seves darreres frases mestres i ha intentat tallar els aplaudiments amb un “que alguien pare, coño”. La renúncia de Rajoy es farà efectiva al juliol, moment escollit per la convocatòria d’un congrés extraordinari per triar un nou lideratge. Mentrestant, no propiciarà cap canvi, perquè considera això ho haurà de triar el seu successor…
Al mateix temps, la justícia belga ha citat al jutge espanyol Pablo Llarena a declarar a Brussel·les el 4 de setembre degut a una denúncia dels ara ja exconsellers del Govern Puigdemont, a l’exili, que avui han fet el traspàs al govern constituït. La clatellada és considerable. Els exiliats han denunciat a Llarena per unes declaracions que va fer a la sortida d’una conferència on feia un judici de valor i negava l’existència de presos polítics. Però això és només l’ham per poder-lo tenir en un procés judicial i demanar a Espanya la seva recusació. Si això passa, com hauria de ser si la justícia espanyola fos imparcial, aleshores els acusats podrien demanar la nul·litat del procés judicial.
L’explosió no acaba aquí. Tornem a Madrid. Just després de la compareixença de Mariano Rajoy, la veda s’ha obert, evidentment. Qui serà el successor? Rajoy vol que aquest debat sigui breu, per no desgastar el partit, per això ha donat un mes i escaig de termini fins el congrés. I ja tenim els primers noms a les travesses: Soraya Sáenz, fidel a Rajoy però desgastada per l’obra de Govern i Catalunya, Maria Dolores de Cospedal, també fidel a Rajoy, i amb una cartera ministerial que ha sabut dur allunyada del desgast del Govern i l’eterna promesa, Feijóo, president de la Xunta gallega, el de la fariña. Hi són tots? Jo no hi posaria la mà al foc. Aquesta mateixa tarda ha detonat la tercera bomba: José María Aznar, sí, el mateix, s’ha ofert a reconstruir el front del centre dreta espanyol, la que podria ser una nova mala notícia per Albert Rivera si finalment es concreta, o no. Màxima emoció.
Mentrestant, a Catalunya ens fem creus que hàgim de viure l’enèsima baralla entre partits ara pels llaços grocs. És ridícul i absurd, i això no fa més que donar avantatge als nostres rivals. El president del Parlament treballa en una proposta de símbols per la cambra, però en vol excloure els seients del Govern. Junts per Catalunya no hi està d’acord, i ja la tenim liada. Com hem dit mil vegades, als catalans ens perden les formes. Perdem el temps discutint per la forma i ens descuidem del fons. I després tots som entrenadors del Barça. Debats que no ens porten enlloc només per barallar-se entre convençuts. Mentrestant, Ada Colau fa feina, i ha aconseguit que la conspiració d’ICV i el sector de BComú que hi ha donat suport acabin amb les aspiracions d’Elisenda Alamany per fer tàndem a la direcció nacional dels comuns, tot per ser massa sobiranista. Al final, Alamany ha estat més intel·ligent i ha anunciat que es retirava de la competició, que es concentraria a fer la feina de portaveu al Parlament. Iniciativa guanya la batalla interna novament, i amb això, la República Catalana segueix bloquejada i el règim del 78 respira.
No té a veure estrictament amb el procés, però no ens podem estar de dir-ho, ja que a més ens cau ben a prop als dos periodistes que els testimoniem tot el que passa en relació al procés independentista des de desembre de 2012. Avui hem sabut que un pertorbat ha agredit i després ha assassinat una nena a Vilanova i la Geltrú. Volem que pagui pel que ha fet, i que ho pagui amb la pitjor condemna possible, i que a l’infern on s’hagi de podrir es vegi acompanyat pels violadors de la menor del Razzmatazz, cas que hem conegut aquests dies també. I que aleshores els pengin cap per avall. Clamem venjança. Que pateixin profundament de dolor tots els dies que els restin de la seva vida. Jus drein jus daun.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
