Avui s’ha fet impossible evitar la llàgrima quan hem sentit un crit des del fons de Lledoners que deia “Bona tarda!”. Carregant els pulmons fins al màxim, el president d’Esquerra Republicana, que té la cel·la en un lloc on té més opcions de sentir el so dels crits de fora, ha respost així a les més de 15.000 persones que han omplert l’esplanada de Lledoners i han fet el màxim de silenci possible per intentar sentir-lo. L’ovació posterior ha estat superior, i durant uns segons, Junqueras i Quim Forn han sigut lliures. Demà farà un any que estan tancats, i també se sabrà (com han anunciat els mitjans) què demanarà la fiscalia contra ells. D’aquí a unes setmanes, la vista oral.
En aquest acte emotiu, on s’ha pogut veure la donar de Raül Romeva, la del propi Quim Forn, i tres familiars de Junqueras llegint cartes dels presos i recordant la resta de dirigents tant a la presó com a l’exili, també han parlat d’altres personalits com Josep M. Mainat, o l’actuació d’Ovidi4 amb Lluís Llach i Feliu Ventura com a convidats. Roger Torrent, Pere Aragonès i un vídeo de Marta Rovira han completat l’acte, amb un to abrandat. Els organitzadors guardaven un sorpresa: una intervenció d’Elisenda Alamany, la diputada de Catalunya en Comú que ha muntat el corrent intern crític ‘Sobiranistes’, i que intenta reprendre la feina transformadora de Dante Fachín dins la disbauxa dels Comuns, també sense èxit.
A molts ens ha semblat el primer míting de la dirigent d’ERC, Elisenda Alamany i el darrer com a Comuna a la vegada. Ja veurem com ho entoma la formació d’Ada Colau, que avui tornava a apostar per un tripartit amb el PSC, com si no hi hagués hagut 155. Els Comuns, massa a prop de la vella ICV, no han deixat de mirar mai el socialisme espanyol, per molt que hagin fet. A Pablo Iglesias, que s’ho mira des de lluny, no li ha costat signar acord amb Sánchez, i des d’aquí l’esperit de partit crossa de les esquerres, segueix intacte.
