La veritat és una matèria fosca. Existeix, però és un objecte del saber que oscil·la entre l’ontologia, l’epistemologia i distintes formes de correspondència –bé pragmàtica o bé semàntica. La filosofia n’ordena cadascun dels components: fragments de realitat que encaixen com un puzle. La ciència, d’altra banda, s’aproxima més a la “veritat pura”– i exògena a nosaltres. La perfecció del mètode s’exoneraria de les imperfeccions de les ciències socials i l’humanisme. Dues cares d’idèntica moneda. La veritat ens il·lumina en la penombra, i la seva recerca no és altra cosa que una manera encoberta de felicitat.
Perquè l’home té el dret a la “recerca de la felicitat” –tal com es constata en la declaració d’independència de les colònies de l’Amèrica del Nord. No debades, Jefferson i Franklin eren d’origen il·lustrat. És a dir, no es tractava d’anar al quest de la riquesa material; ans que darrere d’aquella idea primordial hi ha d’haver –a la força– la premissa que equipara saviesa i felicitat, i que Marcel Montaigne destil·lava amb un auster i senzill: “estimo tant la felicitat com la saviesa.”
Perquè, al capdavall, la veritat implica una recerca que sempre és constant i que demana un compromís social i amb un mateix. I també, molta honestedat: el sapere aude horacià deixa clar d’origen –molt abans de Kant– el nexe inescrutable entre recerca i saber: “Qui ha començat ja ha fet la meitat [del camí]: gosa saber, comença”. Tingues valor i fes via –“comença”–, però que quedi clar que mai no abastaràs cap fita. Car la veritat és un saber inaprehensible. Emperò, la seva negació expressa el declivi de la nostra civilització. La veritat –encara que inabastable com a objecte absolut– t’obliga a mantenir-te ferm en el camí, i a reconèixer l’error quan cal. A tenir un judici recte que directament s’oposa al dogma totalitarista. La transgressió de la veritat és un “logocidi”. Per això mateix, el concepte de justícia –el quefer reparador quan es trenca l’harmonia entre les parts– n’és un tret cabdal.
El periodisme –a una escala molt humil i humana– sempre ha cercat la correspondència entre fets i realitat. Quan aquests dos pols no es corresponen –com també esdevindria en la ciència i en la filosofia– sense veritat –i la recerca que l’empara–, aleshores és quan col·lapsa sense solució aquest edifici fonamental de les democràcies liberals. Informar –“crear una forma” etimològicament– no és un mer caprici aleatori de la premsa. Es tracta d’un contrapoder que fiscalitza els abusos i fa de mur de contenció de l’autoritarisme en democràcia.
En aquest context, a punt de ser extradit –i conculcats tots els seus drets en un viatge sense retorn–, Julian Assange és com un Prometeu modern a la seva sort abandonat. Ell va disposar a la nostra disposició el coneixement –va canviar per sempre més la relació entre les fonts i la cadena de transmissió de dades. La seva funció no era caure bé –ni la simpatia és el seu fort. La seva funció era revelar la matèria fosca de les coses. Cercava –i cerca encara– la veritat com qui cerca el benestar dels seus iguals. D’aquí que l’home –“l’home antropològic”– encara no hagi après a manipular el foc. El foc, que simbolitza la dualitat de tot saber. Saber emprar el saber és evitar-ne els efectes més nocius. Si llegiu Èsquil, d’altra banda, advertireu l’elevat cost per no haver fet costat als déus. No cal pas una exegesi. Tan sols recordar que no hi ha compassió possible envers aquells que han gosat qüestionar el poder. I tanmateix, qüestionar el poder, és l’única sortida d’aquells que volen garantir la llibertat i el seu esperit rebel.
**********************************************************************************************
Us deixo amb la declaració –encara oberta– que s’ha fet pública avui en què es demana a les autoritats britàniques l’alliberament immediat de Julian Assange. Si podeu donar a conèixer el meu article, així com la present declaració, us ho agrairem de tot cor. No ho sembla pas, però la pressió en casos com aquest és determinant.
Enllaç de la declaració impulsada per #JournalistsSpeakUpForAssange
https://speak-up-for-assange.org/wp-content/uploads/2020/02/Assange-statement-media-release.pdf
També us deixo amb els següents enllaços d’interès:
https://twitter.com/defendassange
https://news.un.org/es/story/2019/05/1456941
https://news.un.org/es/search/Julian%20Assange
