Jugada mestra contra la llengua catalana

     
            Que havia estat una ferida molt greu contra la normalització de la llengua catalana el fet d’aprovar la Reforma de la Llei de Funció Pública a les Illes Balears, a la qual se suprimia el requisit de conèixer el català per a accedir a un lloc de feina de l’Administració, era la convicció que tenia, fins que vaig llegir una entrevista a una persona que pertany al Consell General del Poder Judicial, de la qual no record el nom ni el diari en què la vaig llegir. A partir d’aquesta lectura es modificaren tots els esquemes que tenia i vaig pensar que tothom ho havia de saber, a no ser que jo fos estat l’única persona que desconeixia aital qüestió.
 
            Són molts els articles que he escrit sobre el tema i ens els quals he intentat demostrar que eliminar el requisit per a accedir a l’Administració era anar contra la Llei, era totalment il·legal, i sempre vaig animar les institucions defensores de la llengua catalana, que duguessin aquesta acció del PP, partit en el poder, als tribunals autonòmics, als estatals, i si fos necessari, als internacionals (Estrasburg, per exemple). Articles d’aquesta mena els podeu trobar al blog o al llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment. Sempre havia pensat que aquesta seria la solució, fins que llegint l’entrevista del jurista em va caure la bena dels ulls.
 
            50 diputats del PSOE, efectivament, varen dur aquesta Llei de la Funció Pública reformada al Tribunal Constitucional, afirmant que uns quants dels seus articles no deien el mateix que la Constitució, i, per tant, pensaven que l’alt tribunal, prendria en consideració la seva proposta i suprimiria una Llei, l’objectiu de la qual és ferir mortalment la llengua catalana, per a aconseguir la dèria del PP, de la “unidad de destino en lo universal”, i perquè les llengües perifèriques els fan nosa. Però el vocal del CGPJ deia que el mal estava fet, que actualment, el Constitucional resolia recursos del 2002, i que, amb un poc de sort, la resolució seria efectiva devers el 2022, quan ja hi hauria hagut entrada d’una ingent quantitat de persones a la Funció Pública que desconeixeria la llengua catalana, i que no es podria actuar contra elles, que el mal estava fet. Per descomptat, el jurista estava completament d’acord que aquesta Llei, que la supressió del requisit de conèixer la llengua catalana era anticonstitucional i que el recurs del PSOE tindria èxit, però que el mal ja estaria consumat.
 
            Quan veia que hi ha assumptes que el Tribunal Constitucional resol en pocs dies o setmanes, pensava que aquest recurs es podria solucionar en un màxim d’un any, però el que no sabia és que hi ha qüestions urgents i la resta, i aquesta resta duu deu anys de retard. Així que ja no hi haurà els mateixos governants, i hauran passat moltes coses durant aquest temps. En conseqüència no es pot esperar que aquesta sigui la solució, si es paralitza o es fa retrocedir dècades la normalització lingüística.
 
            Això vol dir que l’única solució que ens queda a les Illes Balears és que hi hagi un canvi de governants, que a les properes eleccions el PP + UPyD no aconsegueixin majoria absoluta. Que aquesta s’obtingui de la suma dels altres partits. Benvinguda serà l’ajuda del PSOE aquí si beneficia la normalització lingüística, encara que sigui un obstacle al Principat per a aconseguir la independència. És necessari contraatacar aquesta jugada mestra, que han fet, volent o sense voler, aquesta gent que presumptament ha desfalcat la hisenda pública i que, a més, pretén justificar el seu presumpte enriquiment il·legal, atacant la llengua i la cultura, que saben que no és patrimoni de persones adinerades ni de les que desitgen imitar-les. Així que tenim molta feina assenyalada. Endavant!