Val a dir que els encausats no només formaven part i exerciren la seva responsabilitat com a servei d’ordre de l’organització d’aquella manifestació, sinó que a més són militants independentistes destacats de la seva organització.
Va ser notícia destacada aquells dies posteriors als fets, la mostra d’agraïment del, aleshores, Delegat del Govern Espanyol a les Illes Balears, don Ramon Socias, a unes persones de ideologia feixista no gens dissimulada, que s’afanyaren a donar suport a la policia en la càrrega que aquests realitzaren contra els manifestants en els incidents referits, quan es va cremar un drap que representava la bandera espanyola. Aquest exemple de col·laboració ciutadana dels addictes al règim amb la policia, no només era habitual a les manifestacions que es produïen en temps den Franco, sinó també en el començament de les revoltes dels països àrabs d’aquell començament de 2011.
Dia 18 de juny proper, un mes abans d’una altra commemoració molt diferent a l’anterior i que encara es celebra sense problemes amb la policia ni els jutges, aquests quatre joves mallorquins independentistes estan convocats a assistir a un judici polític on se’ls demana nou anys de presó. Aquesta mena de judici només pot cloure en l’absolució d’aquests joves. Convé també que se’n facin ressò les democràcies internacionals del que es cou per aquí, si és que encara no ho saben.
Joan Vicenç Lillo i Colomar