Jubilats per Mallorca és una associació de persones grans que, després d'haver acabat la seva vida activa, volen continuar essent útils a la societat i volen aportar el seu granet d'arena a procurar que els governs no perdin el nord ni vulnerin els principals drets humans, entre ells el dret a decidir el seu futur. Aquesta associació té els seus objectius que intenta complir a través de fets i d'accions, perquè estan cansats de la xerrameca de molts polítics que parlen molt i fan poc. Aquest dijous passat, 23 de novembre, varen celebrar el seu VII Congrés. Si en celebram un cada any i mig des de la fundació no és difícil esbrinar quin temps fa que existim. Aquest Congrés va servir per analitzar l'existent involució democràtica, conèixer les tasques realitzades des de l'abril del 2016 i elegir una Junta Directiva nova, amb les renovacions pertinents.
Com es desprèn de la introducció de la Memòria del que s'ha fet durant els darrers 18 mesos, les persones que duen les regnes de JubilatsxMallorca estan molt preocupades pels esdeveniments més recents com es pot comprovar en aquest fragment: “En aquest moment estam preocupats pels esdeveniments que estam vivint, tant pel retrocés del drets democràtics mes bàsics, com per la impossibilitat d'aprofundir en l'autogovern dins l'Estat espanyol. També preocupa la manca de respecte per als que defensen el dret a decidir i les mentides i la manipulació de la majoria de mitjans de comunicació de l'Estat espanyol.
Tenim per endavant reptes als quals tindrà que fer front Jubilats per Mallorca, amb accions concretes i eficients, si no volem ser només teòrics i espectadors del moment crític que la nostra societat està vivint; cal continuar creant espais de debat i convocant accions de lluita per tornar a conquerir la llibertat democràtica, el que succeeix al Principat de Catalunya afecta molt la resta de l'Estat però molt especialment les Illes Balears i el País Valencià. Estam davant d'un retrocés democràtic, ens cal mantenir-nos ferms davant de qualsevol atac a les nostres llibertats i al nostre autogovern.”
En aquest VII Congrés, Bartomeu Mestre ens va fer una documentada explicació sobre “La fràgil democràcia de 1714 a 2017”, que va acabar amb un participatiu debat. Va aclarir molts conceptes i va deixar clar que tant Espanya com Europa no són cap bon exemple de la democràcia nascuda a Atenes abans de Crist. Tomeu Martí ens va contar les seves vivències en la seva xerrada titulada “Crònica des del cor de la revolució”, ja que ell ha viscut els esdeveniments ocorreguts aquests darrers mesos, podríem dir que en primera línia, fent una tasca de comunicació a la CUP. També va acabar amb un interessant debat que demostra que els assistents, una setantena, eren persones bastant informades sobre el procés que s'ha viscut al Principat des de la preparació de l'1 d'octubre, la reclusió de polítics i persones de la societat civil, fins a la necessitat que va tenir el president i alguns dels seus consellers d'exiliar-se. Això es el que nosaltres pensam, per molt que el Govern Rajoy hagi prohibit que pugui usar aquests termes la televisió pública del Principat (TV3). (Foto de Cecili Buele)
El Dr. Carles Amengual va desenvolupar la seva xerrada sota el títol “Democràcia i salut: un vot pel benestar” i la seva explicació la va fer a través del que han dit i fet grans metges a través de la història. També un bon debat va demostrar l'interès dels assistents. Abans de la renovació i nomenament de vocals nous per formar la nova Junta Directiva es varen aprovar tres propostes de resolució que marcaran el camí dels propers 18 mesos. Aquestes varen ser les propostes de resolució presentades i aprovades: una va ser la de lamentar que CCOO i UGT, sindicats amb els quals formen part de la Plataforma d'associacions de Pensionistes i Jubilats, no hagin votat a favor del requisit de coneixement del català per accedir a llocs de feina estable en la sanitat pública, posició colonialista que, si no la rectifiquen, impedirà que l'associació hi continuÏ col·laborant; una altra proposta de resolució consisteix en la defensa de totes les persones que viuen a Mallorca i a les Illes de poder usar la llengua pròpia , la llengua catalana, pertot i en totes les circumstàncies, també a la Sanitat. Aquí teniu un fragment de la proposta: ”És clarament colonialista el fet que a un territori hi hagi una llengua amb un grau d'obligatorietat de coneixement superior al grau d'obligatorietat de coneixement de la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori. Per això volem que el coneixement de la nostra llengua hi sigui, com a mínim, tan obligatori com ho és, actualment, el coneixement del castellà (i/o com ho pugui arribar a ser el coneixement de qualsevol llengua)”. I la tercera proposta és continuar treballant i denunciant els diferents governs centrals que hi ha a Madrid que realitzen un vertader espoli fiscal en el tractament econòmic que rebem. Així que la defensa de la llengua catalana i la lluita contra l'espoli fiscal seran les tasques principals a realitzar durant els propers 18 mesos. Per molts anys!
