Us reproduïm un article sobre el compositor barceloní publicat per a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta el febrer del 2010
El 25 de febrer de 1874 mor a Barcelona Anselm Clavé, poc temps després que el 3 de gener el cop del general Pavía posés fi a la I República i a totes les esperances democràtiques que s’hi havien dipositat.
Unes darreres setmanes de vida ben tristes per aquest compositor i impulsor del moviment associatiu, que sempre va demostrar una explícita vocació política. De fet, des de ben jove, es va relacionar amb Narcís Monturiol i amb Abdó Terradas, amb els quals va difondre el socialisme utòpic de Saint Simon i de Cabet entre el proletariat i la menestralia. Plegats van col•laborar en la creació del primer diari comunista a Catalunya i van participar en les successives revoltes barcelonines del trienni 1840-1843. Fins al punt que va ser arrestat i empresonat a la fortalesa militar de la Ciutadella.
En una època de jornades laborals duríssimes i inacabables, pal•liades tan sols per les tavernes, Clavé va crear el primer grup coral dels Països Catalans, La Fratenitat (1850), d’acord a la seva ideologia republicana, federal, progressista i filantròpica. I, el 1853, va llogar els Jardins de la Nimfa del passeig de Gràcia per fer-hi espectacles regularment. Alguns membres de les classes dirigents van provar d’impedir les audicions i les sessions de ball. Però el seu èxit pervivia, i l’activitat es va traslladar als Camps Elisis del mateix passeig de Gràcia.
La vaga general del 1855 i l’ambient revolucionari que la va acompanyar van causar la detenció i la deportació a les Illes Balears d’en Clavé. Amb tot, les representacions van perdurar amb gran ressò fins a l’any següent. I, en retornar clandestinament a Barcelona, va organitzar uns espectacles als Jardins d’Euterpe, aquest cop sense dependre de cap empresa externa que pogués ser clausurada. De tal manera que La Fraternitat es passaria a anomenar Societat Coral Euterpe (1857).
Un cop més, el 1867, és detingut i deportat a Madrid, però els concerts i els balls dels Jardins d’Euterpe i de la Societat Coral, i les actuacions als carrers i als teatres, continuen.
A partir de la Revolució de Setembre del 1868, els Cors de Clavé ja no seran l’eina imprescindible per canalitzar els anhels republicans, atès el protagonisme dels partits i de les organitzacions sindicals. I, el 1873, amb la proclamació de la I República, Clavé (que no abandona mai l’activitat política) exerceix diversos càrrecs públics.
Sens dubte, doncs, és un dels màxims exponents de la cultura i del catalanisme popular de tradició republicana i federal.
