Jornada laboral

Vaig començar a treballar amb “legalitat”, el mes d’Abril de l’any 1950, quan feia dues setmanes d’haver complert els 14 anys, quan ja portava un any fent de fideuer “d’estranquis”, i des del primer dia amb “legalitat” , i durant cinc anys que vaig treballar a la ceràmica , dotze hores diàries de dilluns a divendres, (de 8 a 12-de 2 a 6 i de 2/4de 7 a 2/4 d’11), i vuit els dissabtes; recordo que a mesura que el temps anava passant , els ànims de la gent s’anaven enfortint , i tot sovint sonava el comentari , de si havia valgut la pena que moris tanta gent per aconseguir poder viure amb les quaranta vuit hores laborals setmanals ; a partir d’aquí i amb una constància aferrissada per part del sectors obrers , s’aconseguit rebaixar a quaranta hores setmanals ; amb 2,6 milions d’aturats ; jo voldria que algú m’expliques quin sentit te allargar la jornada laboral , quan no h’i ha feina per a tothom ; ho es que els països que donen suport a la proposta de seixanta cinc hores setmanals, estan mancats de ma d’obra , que de ben segur que en tenim una bona part a casa nostre gaudint de l’economia submergida?; quina es la tàctica especulativa , fer treballar mes hores per el mateix sou?, reduir plantilles perquè els governs es carreguin amb el mort , que sempre l’únic perjudicat es el l’últim de la cua , que ja sabem que son sempre els mateixos ?; espero que el govern espanyol no es deixi influenciar, perquè personatges com Berlusconi no son l’ho mes convenient per la societat que aspira sortir de la precarietat.