Homenatjant l’altíssim interès que desperta aquest tram final de la lliga de les estrelles, equivalent si fa no fa a les eleccions dels parisencs sempre i quan no siguis un sociata que no tens on caure mort i necessites desesperadament algun motiu per mirar al futur sense tallar-te les venes, el Rival Petit reserva forces per l’última jornada i, passant olímpicament dels deu partits disputats el passat Dissabte, anem a lo important, això és: deu consideracions sobre el comiat del camarada Jósif Guardiolin, hereu del camarada President d’Honor a l’Exili que respon al nom de Vladimir Jonahitx Cruyffanov i que va encetar la gloriosa revolució que va sotmetre les hordes nuñistes i godòtiques.
1- Donar-li d’amagatotis l’homenatge més gran del club, sense ni tan sols permetre l’accés dels pseudoperiodistes de la Llet Nostra, és quelcom que no s’estila ni a cases reials bananeres petades de xoriços, farloperos i caçadors borratxos.
2- Guardiola n’ha tingut prou amb dos anys per liquidar la presidència de Rosell. Han estat poques compareixences, ben escollides i definitives pel contrast que han suposat amb les poc estelars aparicions de Rosell.
3- Torna Laporta. Tenint en compte que l’oposició brilla per llur absència, és una bona notícia, com acrediten els brams impotents dels mateixos analfabets funcionals que van vendre la marevella del serraferrerisme.
4- Guardiola marxa per la porta gran, prometent que hi haurà segona part i mantenint el seu paper de Reina Mare, per sobre del bé i del mal i amb un full de serveis impecable.
5- Divisió a la Junta, entre els partidaris de dir sí a tot a Guardiola conscients de la desigualtat de forces, i els catalanets que es van empassar la decisió contra el seu criteri.
6- La baixa de Guardiola és una pèrdua incalculable a la part esportiva, i molt complicada de remuntar.
7- Zubi s’ha fet un home amb la marxa de Guardiola, fent-se mereixedor de la confiança que en el seu moment els bons catalans hi vem depositar. Tanmateix, seria un error carregar-lo amb una responsabilitat que no li pertoca, esperant d’ell més que el que pot oferir, que és molt i bò.
8- No tenim Junta, i no tenim president. Com no entri la piloteta, lo de Gaspart serà una brometa sense importància al costat de la que poden liar aquests.
9- Com va quedar demostrat amb el TitoGate, la única cosa semblant a informació esportiva a Barcelona la fna Ramon Besa, l’únic que va anticipar la marxa de Guardiola al Març mentre una claca de tontulians i opitunants de mala mort, que estan 24 hores sobre 24 parlant del Barça, es dedicava a fer exhibicions públiques d’ignorància, i el Mestre Puyal, que té les seves coses però està a un nivell infinitament superior a la resta.
10- Què collons hi fotien els de la transició nacional sense límits fotent el paripé al congrés de la Camacho el mateix cap de setmana que els nostres enemics preparaven el rescat de bankia, que equival a 83 Spanairs?
