RAYO- BARÇA 0-7
Intrascendent golejada del Barça a Vallekas, on els de Guardiola van tornar a ensenyar totes les virtuts que els distingeixen i on el Mestre Puyal, líder indiscutible de la ràdio blau-grana, va parlar clar i català sobre Guardiola, el Barça, Rosell i la premsa esportiva barcelonina. Ras i curt, Puyal va plantar un 3-4-3 i, donant la cara, va fer set gols, a saber: 1) Guardiola mereix un homenatge al Camp Nou abans que acabi la temporada; 2) Guardiola tornarà -com per cert va dir a la roda de premsa de Divendres- com a entrenador, com a president, o com el que vulgui; 3) Es desconeix quin és el projecte esportiu de Rosell; 4) Vilanova té una tasca dificilíssima; 5) Els elements de la Junta que han anat llençant merda contra Guardiola, a qui anomenen el Dalai Lama, han mostrat la seva manca de valentia; 6) Aquests mateixos elements seran els primers a carregar contra Vilanova si les coses no surten bé i 7 i últim) El fet de que la premsa no fos capaç de dir res sobre l’arribada de Vilanova demostra que aquesta ha perdut el nord del que ha de ser la seva funció, çò és, informar, en comptes de dedicar-se a omplir seccions mecànicament i practicar el sí, bwana davant el sobredimensionat aparell de comunicació del club.
BETIS- AT.MADRID 2-2
Empat en partit vibrant i amb un repartiment de punts equivalent al repartiment dels calers dels catalans que la sociovergència defensora dels peatges, i que actua com un Apañó del Madrid que constitueixen el PPSOE, ha gestionat amb brillantor en els 35 anys transcorreguts des de la caríssima, en termes socials, nacionals i democràtics, estafa de la transició.
MÁLAGA- VALENCIA 1-0
Aprofitem aquest partit per dir que, més enllà dels contes de fades publicats per la premsa esportiva barcelonina que es va dedicar a publicar rumors i notícies falses abans de Divendres, el que ha succeït és ben senzill: Guardiola llença la tovallola pel desgast a què l’ha sotmès sumar al paper d’entrenador altres papers, com la defensa front a les acusacions de dopar-se i comprar àrbitres, mentre el neopecident es dedicava a fer sopars íntims amb Florentino i a amagar-se com una rata darrera la figura de l’entrenador -excepte, és clar, quan es guanyava, moment que amb aventatgisme mourinhista aprofitava per ser “políticament incorrecte” i parlar de banys i manetes avergonyint la culerada amb un CI superior a 70-.
ESPAÑOL- SPORTING 0-3
Per fi bones notícies a Cornellà, on a una contundent derrota s’afegeix la investigació, promoguda per la LFP i la fiscalia anti-corrupció, sobre trampes en el partit i que, per què no somiar, podrien fer convenient un passadís, en direcció al mini-estadi, al partit de la setmana que ve.
ERREALA- RACING 3-0
El Racing s’enfonsa al Pou després d’una temporada gairebé tan desastrosa com els poder públics incompetents, corruptes i mesells que ocupen les institucions catalanes des de fa una pila d’anys amb uns resultats més impresentables que el camarada Ròdia aprofitant el compte de Twitter del RivalPetit per tirar la canya a rosses feixistes i merengones.
GETAFE- MALLORCA 1-3
Reprenent el títol, hom diu Kanaprenguin! quan Guardiola, amb la col·laboració de Zubizarreta, és capaç d’obligar a la junta rosellista a empassar-se tot el seu equip amb Vilanova al capdavant, en maniobra equivalent al que hagués succeït si, com volien els catalanets de la Junta, Laporta hagués cedit fa quatre anys i en comptes de triar Pep Guardiola hagués triat José Llourinho, i en comptes de tenir les rodes de premsa del Pep haguéssim tingut l’Amor, el Migueli o algú similar fent espectacles vergonyants a la sala de premsa.
ZARAGOZA- ATHLETIC 2-0
Un Cas Únic en el Futbol Mundial acusa l’esforç, la ressaca i la borratxera de l’èpica classificació per la final de la UEFA en el què constitueix la segona final assolida pels de Bielsa en una temporada estratosfèrica.
LLEVANT- GRANADA 3-1
El Llevant no renuncia a la Champions acostant el Granada al Pou en un partit de la millor lliga del món que es mirarà per la tele com la final de la Champions se la rifen l’equip de la City i el de Baviera mentre els PIGS es conformen amb disputar-se la UEFA a Bucarest.
VILA-REAL- OSASUNA 1-1
Bon empat a poc entre els dos líders en empats, el deliri, etc. La maniobra de Guardiola, imposant la continuïtat del model, imposant la manera com es feia la transició, i situant-se fora del club i com una alternativa imbatible per la fluxíssima junta, que no ha demostrat res en la parcel·la esportiva i no ha parat d’acumular fracassos en tots els altres àmbits., mereix el qualificatiu de Guardiolada, i que sigui rebut amb crits de president, president el dia del seu homenatge al Camp Nou.
Pels amants de l’estadística, fa més d’un mes i mig que Ramon Besa -per cert, l’únic que va publicar sobre les referències de The Economist als escàndols de corrupció que esquitxen Rosell a Brasil- va anunciar que Pep Guardiola havia comunicat a la tardor que deixaria el Barça. Tenint en compte que el millor entrenador i el millor equip del món han hagut de conviure amb el que possiblement és la pitjor premsa esportiva del món que encapçala el grupo Godotis, val la pena destacar els que com ell si fan la seva feina en comptes de mirar d’importar els usos periodístics de Pyongyang.
MADRID- SEVILLA 3-0
El Madrid s’acosta més a la lliga i, amb un arbitratge senyorial i elegant, s’imposa al totpoderós Sevilla de Michel. Els de Llourinho, amb un final fluixíssim de temporada, van camí de repetir l’esperançadora trajectòria que està dibuixant el nacional-catolicisme espanyatarra al Gobierno del Reino.
Apartat de consignes: Sí a Puyal, sí a Besa, sí a Guardiola! No a Nolla, no a Arús, No als Millets!
