LLEVANT- BARÇA 1-2
Aprofitant un cop de sort del demencial calendari de la lliga de les estrelles, el Rival Petit avança la crònica de la jornada amb la noble intenció d’evitar la morralla que espera a la jornada dominical començant pel partit matinal de l’
euro-Apañó.
Treballada, important i convincent victòria del Barça de Guardiola al Ciutat de Blavència, després de remuntar un resultat advers d’aquells que l’haguessin condemnat en altres èpoques en què personatges hui condemnats regien els destins de Més Que Un Club. La portentosa decisió de fer entrar Cuenca al lloc de Xavi, saludada pel nuñisme amb la seva habitual sabiduria, va canviar el signe del partit i permet els culers arribar al partit contra els dolents amb opcions, encara que remotes, d’aconseguir que la flor que va plantar Johan Cruijff germini i deixi els nostres enemics amb cara de Ramos.
Abans, emperò, el Barça visita Londres, en un partit surrealistament minus-valorat contra un rival que es juga la temporada, amb jugadors veterans que afronten la seva última oportunitat i amb tota la motivació del món després del criminal arbitratge del dia en què Iniesta va fer justícia al plantejament ultra-conservador de Hiddink que va ensenyar fins a on et pot enfonsar un excés de confiança.
MADRID- SPORTING 3-1
Un fluix Madrid amb el cap a Munich guanya un rocós Sporting que pagarà amb el descens l’errada impresentable d’haver-se desfet de Preciado. Cristiano arriba llençat al tram decisiu de la temporada, quelcom bò per Catalunya ja que garanteix que en els partits de veritat seguirà més pendent d’ell que de l’equip. no es pot dir el mateix de Llourinho, ja definitivament amagat darrera l’home que treballa fent de gos a la sala de premsa, i que va cel·lebrar amb botifarres el tercer gol després d’haver fracassat en el seu primer intent de fer-se expulsar muntant un sidral a la banqueta visitant sense cap altre motiu que les seves ganes d’evitar trepitjar el Camp Nou.
En tot cas, els blancs arriben al partit de la lliga amb un còmode aventatge, quelcom a recordar per tots aquells que no prenguin la sàvia decisió d’apagar ràdios i teles i no comprar un sol diari als analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina fins que el Borbó torni a caminar o, per què no somiar, fins que torni a ballar claqué en pilotes a la coberta d’un iot.
MAMÍFERS- BORBONS 1-0
Els mamífers, després de la tràgica derrota del partit d’anada, es sobreposen a la baixa de Mitrofan i, apelant a l’espíritu del osito, s’imposen per un maluc d’aventatge gràcies a un auto-gol dels visitants. Els elefants, conscients de la capacitat de tir dels adversaris, van optar com a espècie més evolucionada que són per mantenir la posició esperant un error del rival, i el seu plantejament va ser gairebé tan exitós com la verbena bananera que ens van muntar les elits espanyatarres, amb la col·laboració de la Catalunya d’els Millets, el 23-F per tal de fer-nos empassar la camama de la transició. Fin de ciclo!