ZARAGOZA- BARÇA 1-4
Un Barça poc brillant remonta a Zaragoza i aconsegueix tres importants punts en un dels abundants partits lamentables en camps catalanòfobs que cal prendre’s amb la deguda serietat si no es vol acabar llençant-hi la lliga. La revolucionària alineació, titllada de guardiolada pels mateixos indigents intel·lectuals que usen cruyffada en el mateix sentit que el prestigiós periodista Xavier Bosch, va deixar els migcampistes titulars a la banqueta, conscient Guardiola de la importància que pel club té garantir un futur en condicions i dosificar esforços contra el criteri dels que volen podrir Cuencas i Thiagos. Un cop més, Messi va treure les castanyes del foc, rememorant al mateix temps els mítics moments de l’última lliga cruyffista en què la baixada en el rendiment de l’equip i de jugadors clau com Bakero, Txiki o Laudrup van ser contrarrestades per l’avui diputat Romario Da Souza Faria.
MALLORCA- GRANADA 0-0
Empat a res entre dos blocs igualats, sòlids, ben travats i amb poques ganes de fer concessions de cara a la galeria, talment com si ens trobéssim a qualsevulla de les tertúlies de mala mort que els mitjans de comunicació catalanets han copiat dels nostres enemics.
BETIS- VILA-REAL 3-1
L’excel·lent Betis de Mel certifica la seva salvació atropellant el Vila-Real amb la mateixa suficiència amb què la suma de polis, jutges i fiscals de les Brunetes espanyola i catalana miren de fer reviure el hit fraguista de la Calle es mía davant els rancuniosos anti-catalans i anti-espanyols que es neguen a pagar més impostos mentre els retallen sous i serveis.
ESPAÑOL- ERREALA 2-2
L’Apañó s’acosta a Europa amb una remuntada incompleta. Concretament, arribarà a Europa quan Artur Mas arribi a Ítaca, moment que coincidirà amb l’autorització de l’alta com a militant de la Solidaritat del camarada botifler Ròdia, un cop hagi renegat per escrit dels seus flirteigs amb UDC, el seu amor per les bales de goma i la seva suscripció de La Vanguardia.
LLEVANT- AT.MADRID 2-0
El Llevant es desfà d’un Pateti que fa honor al seu nom i prepara un any més l’encaixada d’un cabàs de gols a mans dels seus veïns madridistes que, esperem, infli prou el globus de l’eufòria merengue com per permetre noves sorpreses.
GETAFE- SPORTING 2-0
El Getafe enterra l’Sporting d’un Clemente més decrèpit que l’auto-govern català amb què la socio-vergència porta més de 30 anys enganyant el poble català. Amb la Generalitat en fallida, els tribunals espanyatarres deixant clar qui són els bwanes i el Gobierno “armonitzant” i “racionalitzant”, això comença a recordar l’època Gaspart al Barça.
ATHLETIC- SEVILLA 1-0
L’Athletic torna a la lliga amb un gol de Llorente i derrota Er Mehó Equipo Der Mundo recuperant el futbol brillant que l’ha dut a semi-finals de la UEFA, excel·lent fita que va ser aprofitada per un psicòpata de la policia autonòmica basca, molt desocupada des que l’esquerra abertzale ha començat a practicar el guardiolisme, per matar un manifestant amb un tret d’una bala de “goma” d’aquests que posen calents als tertulians infectes que, pagats amb els calers dels impostos dels que aguantem les seves palles mentals i les dels seus caps que, des de la política, els indiquen què han de dir.
RAYO- OSASUNA 6-0
Talment com si fos una institució europea arrassant una colla de PIGS, el Rayo fulmina l’Osasuna amb mitja dotzena de reformes, perdó, de gols, contra un Osasuna que es deixa fer conscient de que era la seva obligació deixar-se trepitjar després d’una lliga “per sobre de les seves possibilitats”, que diuen ara.
MADRID- VALENCIA 0-0
Un excel·lent Blavència, acusant les 50.000 baixes dels aficionats que cada dues jornades l’aixopluguen a Mestalla, fa punxar un bon Madrid a casa, i redueix l’aventatge blanc al capdavant de la classificació a només quatre punts. Els blancs, que conduïts per l’eufòria de la premsa nacional de la nació de Madrid van guanyar la lliga fa dos mesos, han ensenyat sang als seus rivals, que es prenen la cosa amb més interès un cop l’incompetència de Mourinho a l’hora de gestionar l’aventatge de deu punts ha començat a tenir efectes. Tanmateix, l’entorn culé, amb un tsunami d’eufòria denunciat pel mateix Pep Guardiola que tirava la lliga amb la seva alineació a la Romareda, fa tota la pinta de sortir al rescat dels nostres enemics, imitant fidelment el llibre d’estil de la Central Lechera basat a parts iguals en el victimisme i la prepotència.
