SEVILLA- BARÇA 0-2
El Barça segueix creixent i, per bé que la penosa ressaca de l’encara més penós tsunami d’eufòria que va succeïr a la consecució de la Copa Toyota, les pilotetes d’or dels collons i demés morralla marketingiana l’ha allunyat molt de la lliga, sembla en disposició de dedicar l’últim tram de temporada a a) preparar la propera amb l’objectiu d’evitar el que ha succeït enguany i b) aconseguir que els nostres enemics s’hagin de seguir desgastant guanyant una competició que ja han guanyat fa una pila de setmanes, com als glory days.
Amb les excepcions de Piqué i Cesc -cal lapidar-los cada setmana com si fossim blavencianistes, senyors?-, l’equip va agafant el tò. La directiva, mentrestant, a la seva bola. Les últimes notícies parlen de fer un camp nou a base de leds, i d’un spa a l’empordà pels directivos en un lloc en el qual et claven un mínim d’uns mòdics 50.000 per fer un casament -no volem ni imaginar quan et deuen clavar per fer la reunió anual dels auditors de la CAM-.
LLEVANT- VILA-REAL 1-0
Poc a res del Llevant que acaba amb l’afortunadament breu carrera de Molina al Vila-Real, que queda a tocar del descens mentre els blavencians recuperen la posició Champions.
ZARAGOZA- OSASUNA 1-1
L’Osasuna, amb un gol al descompte especialment plaent, acaba d’ensorrar el seu odiat Zaragoza al negre Pou de la Segona Divisió tot deixant-lo amb cara de PSOE.
ATHLETIC- VALENCIA 0-3
El Blavència acusa l’absència de la seva fidel afició esbroncant-lo, insultant-lo i increpant-lo i, amb un hat trick de Soldado, consolida la seva posició Champions contra un Athletic que comença a acusar amb excés les resaques europees. És tradició a Bilbo, instaurada per Kaparrotz, que les temporades acaben al Març, on l’equip reventava físicament: trencarà Bielsa amb el passat com ho ha fet en el cas de les piscines i les pèrdues de temps?
MALLORCA- AT.MADRID 2-1
L’imparable Pateti de Simeone, nineta dels ulls de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid, equipara els brillants resultats del Pateti de Manzano, amb deu punts en vuit partits. Això sí, jugant encara pitjor i amb força més violència, el que permet treure pit als africanistes pundonorerus de l’infra-Ebre.
RAYO- BETIS 3-0
Aprofitem aquest partit per preguntar-nos què faríem si, en el cas de ser directors d’un diari esportiu, un president d’un club de futbol amb molts valors ens fes una trucadeta per dir-nos que endollem un becari inútil que no sap ni sumar amb els dits i fotessim fora un periodista de veritat. A França o a Anglaterra o tindríem clar. A sota els Pirineus, doncs també.
GRANADA- SPORTING 2-1
Mentre la premsa internacional es segueix fent ressò -últim capítol a Le Monde, amb Monsier Rosell amb paper destacat a la caiguda del cabdill del futbol brasiler per “motius mèdics”- de notícies que arrosseguen pel fang la imatge internacional del Barça, el corralet informatiu domèstic arriba a extrems grotescos amb Godotis i Pedro Jota -la Llet Nostra i la Central Lechera, reproduïnt l’aliança que, juntament amb l’imprescindible concurs del sossi, va conduïr Rosell a la presidència del Barça- unint les forces per filtrar les intoxicacions de l’ex-famèlica legió que integra l’estructura comunicativa del Barça.
GETAFE- ERREALA 1-0
I és que ja se sap: una cosa és una cultura democràtica, amb una premsa democràtica i independent, i una de ben diferent la subnormalitat democràtica que gaudim a la península des que els dolents van fer valer el resultat del partit d’anada -1936- per sentenciar a la tornada -1978-, amb el seu inevitable correlat de premis absurds i martingales de tot tipus entre els poders i la premsa que presuntament els hauria de controlar , com és consubstancial a la cultura de la transició.
MADRID- MÁLAGA 1-1
El Millor Equip de l’Univers perd dos punts i torna a parlar dels àrbitres, com fan els perdedors i els victimistes quan no són capaços de complir amb les seves obligacions al camp. Un golàs de Cazorla al descompte afegeix càrrega de treball a un Madrid que, al baix rendiment lluny del Bennabéu, afegeix els primers símptomes de problemes en els partits com a locals.
Esperem, emperò, que les sàvies paraules del president in péctore del Barça, Pep Guardiola, dipositari i intèrpret del llegat filosòfic, estratègic i militar alçat per la gloriosa revolució cruyffista-leninista fa més de vint anys, eviti que el paupèrrim entorn culé segueixi traballant per l’enemic com és el seu costum.
P.S.: DERTYCIA
