AT.MADRID- BARÇA 1-2
Valdés aconsegueix per al Barça una immerescuda victòria en un matx que, esperem, serveixi per callar JA tot el barcelonisme que, en reproducció a escala 1:1 de la caverna, mira de justificar el baix rendiment fora de casa parlant d’arbitratges. Amics, lectors, camarada Ròdia: que els arbitratges siguin favorables als nostres enemics és quelcom inherent a la subnormalitat democràtica en la que estem submergits des de com a mínim 1.936, i dedicar-hi un sol instant és com llençar sal a la mar. Si no cel·lebrem els gols com abans, si no guanyem les mateixes pilotes dividides que abans i si quan ens claven un gol no veiem els nostres jugadors amb els ulls injectats en sang i donant-se ànims com abans, no és un problema dels arbitratges: és un problema, evidentment, de l’entorn.
Sí amics, així és. La setmana passada va començar amb JC i Jan Laporta dient públicament que a) entenien els dubtes de Guardiola, b) que Guardiola farà el millor pel club i que c) el millor que es pot fer amb el tema de la renovació és no parlar-ne fins que estigui resolt. La cosa va ser tan poc casual com la reacció de godotis i la resta de netejasabates de la junta, que es van tirar la setmana parlant del tema i intoxicant fins que el doblet d’un documental britànic sobre les dubtoses pràctiques de l’empresa de seient lliure ètic del nostre president i les silenciades acusacions i exigències de la fiscalia brasilera a compte del cas Ailanto van imposar que el club, amb la benedicció del mai prou impresentable Col·legi de Periodistes de Catalunya, va decidir fer una campanya d’imatge a Punto Farlopa vetant-los per una collonada. Hem passat de tenir-nos-les amb el Chelsea i Le Monde a fer-ho amb l’Hospi i un canal de mala mort, en el procés de redimensionament del club que el nanisme mental, ètic, democràtic i intel·lectual que els actuals directivos estan duent a terme.
Pels que tenen mala memòria, i pels que tenen idees confoses sobre com es lluita i com es guanya els dolents, cal recordar que la mateixa cadena nacional-catòlica va tenir el detall ètic i periodístic de publicar unes fotos del presi Laporta liant-la al Luz de Gas, motivant una successió de crítiques de la llet nostra no al mitjà sinó a Laporta, davant el silenci del Col·legi de Periodistes, que devia estar molt ocupat amb les obres de l’autopista de la claca mediàtica que ha conduït Rosell a la presidència. Evidentment, Laporta no va vetar ningú, perquè aleshores érem un club gran i no una colla d’amiguets amb la pell massa fina i el cap massa calent.
Tanmateix, la cortina de fum de la premsa afecta pot servir en indrets de mala mort amb una premsa d’estil nord-koreà, però a fora la fiscalia brasileira seguirà demanant els 4M€ pel cas Ailanto i la Rugby Footbal Union seguirà amb la seva demanda contra Viagogo per vendre entrades d’espectacles esportius, a diferència de determinats clubs les entrades dels quals es poden comprar a viagogo -incloent les d’una final de copa que encara no té data ni lloc- i que es dediquen a portar als tribunals els gestors que els han sabut dur al cim.
VALENCIA- SEVILLA 1-2
Emery cel·lebra els 200 partits amb una derrota i una mocadorada en contra contra el Sevilla de Michel, que avança el Betis i comença a aspirar a tot. Per substituïr Emery ja sona el cap dels nacionales a Blavència, personatge d’intel·ligència borbònica i conviccions democràtiques més borbòniques encara que considera una colla de nens “l’enemic”, cosa que ajuda a entendre per què a la màfia li va tant bé al País Blavencià.
ERREALA- MALLORCA 1-0
Aprofitem aquest poc a res per recordar amb tots els honors els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina que al seu dia van criticar Oleguer i Laporta per barrejar esport i política, i per felicitar i agraïr el president in péctore del Barça, Josep Guardiola i Sala, per haver anat a donar suport públic i per escrit a Òmnium després de que la presidenta in péctore de la Generalitat n’exigís la retirada de tots els fons públics i els seus subordinats a Palau responguessin amb una retallada propera al 30%.
VILA-REAL- ATHLETIC 2-2
L’Athletic, castigat per la seva èpica classificació europea que el conduirà a Old Trafford, deixa escapar dos punts a Vila-Real, per bé que encararà el proper derbi basc amb l’opció de tornar a entrar a la zona Champions i amb una setmana menys de vida política del Lehendakari Fatxi López, que segueix subnormalitzant la CAB ppsoitzant-la, decuplicant-ne el deute i quadruplicant-ne l’atur.
BETIS- GETAFE- RACING- SPORTING 1
Massiu empat a poc característic de la lliga de les estrelles, amb el corresponent deliri a les grades, el dramatisme, el punt que pot valer el seu pes en or al final de temporada i, com no, el clàssic catalanet retardat preguntant-se quina lliga jugarà el Barça quan siguem independents.
ESPAÑOL- LLEVANT 1-2
Les retallades dels Millets a TV3 comencen a ser dramàtiques, i aquesta setmana han canviat el futbol per un partit de l’Apañó. Els pericos, que es jugaven la Champions, ho van donar tot i van aconseguir xutar 1 (un) cop entre els tres pals. La manca de futbol, emperò, va ser compensada amb escreix per un auto-gol als darrers instants amb uns nivells de comicitat encomiables. S’espera una reacció furibunda al següent partit, quan els pericos visiten el Bennabéu amb l’objectiu d’aconseguir que el Madrid arribi a la desena.
MÁLAGA- ZARAGOZA 5-1
Aprofitem aquest vibrant partit per recordar, amb fortes convulsions i els ulls annegats en llàgrimes de tant riure, l’èpic auto-gol a l’últim minut dels pericos, a l’hora que supliquem a TV3 que, si no hi ha pressupost per emetre futbol, es limiti a programar la carta d’ajust.
OSASUNA- GRANADA 2-1
Osasuna s’endú tres punts d’or en una setmana en què ha demanat a hisenda un petit ajornament del deute que hi manté. Concretament, l’ajornament és de 75 anys, una nimietat en comparació amb el forat negre en què els successius governs autonomistes estan enterrant el futur dels catalans, i del que miren de sortir cavant més i més fons.
RAYO- MADRID 0-1
Un golàs de Cristiano Ronaldo i un arbitratge senyorial, elegant i pletòric de constitucionalitat permeten a l’actual campió tornar a guanyar la lliga, aconseguint d’aquesta manera el seu quart títol de la temporada, i més concretament la quarta lliga. Pels amants de l’estadística, Lissavetsky el químic serà substituït al capdavant del Consejo Superior de Deportes per un tertulià de Punto Pelota i excap de comunicació del Madrid, ajornant uns anys més la transició democràtica a Espanya i el preceptiu descens del Madrid a segona divisió.
Signat: Popota
p.s. Perdó, oblidava comentar l’atac de riure després de l’auto-gol perico i l’enèssim “This is Cornellà” en posició dubtosa, així com la crida del presi perico a, textualment, “seguir lutxant”.
