Ja tenim nou President de l’ANC. Jordi Sànchez i Picanyol -el que va ser un dels màxims dirigents de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes- és el substitut de l’emblemàtica Carme Forcadell. El nou lideratge de l’Assemblea Nacional Catalana té a davant una feinada terrible; sobretot, per tal d’ampliar la base social de l’independentisme i poder arribar bé a tots els racons del país; és a dir, d’aconseguir apropar i normalitzar el discurs sobiranista en tots els diversos paisatges polítics de la rica i variada geografia de la nostra estimada nació catalana.
Jordi Sánchez i Picanyol és actualment la persona clau que necessita el procés. És la persona adequada en un moment en què cal més consens, més diàleg i un gir social nítid. A hores d’ara ens cal redissenyar el camí, per tal d’ampliar la base; és a dir, que més forces polítiques i associacions de la societat civil s’afegeixin al full de ruta. Doncs bé, amb aquesta diagnosi, amb aquesta radiografia de la situació actual Jordi Sánchez és el millor per a dirigir una associació -tan cabdal i fonamental de la societat civil catalana- com és l’ANC. Jordi Sánchez i Picanyol és un gran activista social i, alhora, té bons contactes amb el món polític; és una persona pragmàtica i realista però també disposa d’un molt bon currículum com a entusiasta de les lluites cíviques per mobilitzar la societat: representa, alhora, el seny i la rauxa. Al meu entendre, el nou President de l’ANC sabrà encarrilar un nou consens, sense rebaixar continguts; en aquest sentit considero que ha actuat molt bé en relació amb la vidriosa qüestió de la llista única. Ara, el més important -d’aquest gir social imprescindible- és fer possible que tots els que no estan d’acord amb la política completament unionista, assimilacionista i agressiva del PP, s’afegeixin al consens nacional de mínims, és a dir, a favor del dret a decidir. En relació amb això considero que Podem, ICV, EUA, UDC, PSC i Barcelona en comú han d’integrar-se en el gran corrent d’opinió, amb tots el matisos possibles, a favor que el poble català pugui decidir -lliurement, democràticament i sobiranament- el seu futur.
Ara i aquí, Jordi Sánchez ha d’encapçalar aquest gir social indispensable, per tal de fer de l’independentisme l’autèntica clau de volta que ha de permetre el canvi en majúscules; és a dir, que sigui l’instrument primordial perquè la gent pugui viure millor i el país pugui modernitzar les seves infraestructures.
