He militat a ERC i Reagrupament. Mai he votat a en Jordi Pujol. Confesso que sí he estat subscrit al butlletí del ja defenestrat Centre d'Estudis Jordi Pujol. Tanmateix, i desprès de veure'l en la compareixença davant del Parlament, sóc més pujolista que mai.
Cal continuar investigant si la seva família ha aprofitat el càrrec del pare per enriquir-se, sí. Cal saber si hi han més diners no declarats, sí. Cal donar resposta a totes les preguntes, sí. Cal aclarir-ho tot, si i sí.
Aquest passat dijous vaig assistir al Patronat de Cornellà a la presentació del llibre d'en Germà Bel “Anatomia d'un desengany”, on explica l'increment del suport a l'independentisme en els darrers anys. Breument: una de les raons que analitza és que diuen que els catalans volem ser diferents. No és cert, a partir d'enquestes i estudis fets a Espanya i de fa vint anys, ell demostra que és una part significativa d'espanyols la que té poca afinitat amb nosaltres, que són ells els que ens veuen diferents i que un espanyol davant d'un altre espanyol amb castellà és solidari, amb un estranger és hospitalari però amb un espanyol no castellà és hostil. Per tant, un dels motius de l'augment independentista pot ser aquesta hostilitat reiterada en el temps. És molt possible, conclou com a anècdota, que quan siguem estrangers ens rebran amb hospitalitat i l'afinitat d'haver estat junts 300 anys.
Amb el cas Pujol passa una mica el mateix. Realment el crec quan diu que es va dedicar a la política per convicció, que ja era ric i podia haver continuat fent negocis per augmentar la fortuna. Hi han moltes persones, de molta vàlua, que han dedicat i estan dedicant temps, esforç i diners a Catalunya, sigui des de la cultura, la política o l'àmbit social. Temps, esforç i diners que en altres llocs les persones dediquen a altres coses ja que és l'Estat qui cobreix aquests serveis. Crec, doncs, que hi han i hi han hagut moltes persones dedicades a fer país, entre elles en Jordi Pujol. Quan l'Estat espanyol treu els draps bruts de la família Pujol en el moment que Convergència passa a defensar l'independentisme, quan la Sanchez Camacho i els de Ciutadans volem ficar al mateix sac les faltes o delictes d'uns pocs amb tot el catalanisme i l'ànsia de llibertat per ser el que som, quan els diaris, ràdios i televisions espanyols prenen part i ens criminalitzen a tots, és aleshores que em sento més pujolista que mai.
