Al novembre de 2006 va vèncer el mandat dels 21 membres del CGJP i el desembre de 2007 el de 4 Magistrats del Tribunal Constitucional, inclosos Presidenta i Vicepresident. En l’actual CGPJ, des de 2001, el PP té majoria i Presidència, i de les 5 vacants del TC el PP va nomenar a 4, inclosa la del traspassat García Calvo. Sense els vots del PP a les Corts, no és possible la renovació d’aquestes 26 vacants, així que la va demorar amb vàries excuses fins arribar a les eleccions, per si les guanyava, i després de perdre-les, la seva pretenció és aconseguit del PSOE contrapartidas que els compensin i aquesta és la mà actual del joc: a canvi de perdre la majoria i la Presidència del CGPJ, assegurar que no puguin nomenar-se alts càrrecs judicials sense el seu consentiment; i a canvi de perdre l’empat en el TC i la futura Presidència, aconseguir una sentència sobre l’Estatut de Catalunya d’àmplia majoria, és a dir, la que el PP vol i diu que vol i el PSOE vol però no diu que vol: l’Estatut es declararà en part nul, i a la resta irrellevant i de compliment voluntari segons lliure decisió unilateral espanyola, no una llei vinculant sinó un catàleg de propòsits. A més a més, alguna cosa tocarà al PP d’alts càrrecs a l’octubre, com a la Comissió Nacional de l’Energia.
Potser algun pacient lector recordi els principis de mèrit, capacitat i imparcialitat. Està n han d’estar, a la Constitució. D’allí no n’han sortit, ni estan ni se’ls espera en aquest joc.
