En les pròximes eleccions catalanes hi haurà llistes independentistes. Vàries i variades. Començo a pensar que totes seran autonòmiques.
Unes presentaran un pal de paller divers i conciliador. Amb gent “independentista” i gent “sobiranista”. I un programa d’enfortiment de les institucions pròpies. Respectant això sí, la legislació competencial. La Marta Pascal, l’Àstrid Barrio, en Germà Gordó i altres de l’òrbita convergent, seran els qui encapçalaran aquest grup (junts o en llistes mixtes i per tots els gustos).
També es presentaran els “vençuts” (Josep Costa, vici-president del parlament, dixit). Amb un programa lluminós (independentista) per aixecar la moral dels fidels i un programa socialdemòcrata per animar les bases urbanites, com ha fet el BNG i EH Bildu en les eleccions gallegues i basques. Els “vençuts” són els d’ERC.
Encara queda un tercer grup. Els partidaris de la mobilització crua i pelada. (Per què es presenten a les institucions?). La independència arribarà, diran, gràcies al carrer. Ells ocuparan els llocs de poder per si en passa alguna de grossa. Aleshores ells estaran disposats a sacrificar-se. Lluita i sacrifici serà l’eslògan de campanya. Entre aquests hi ha els de la CUP i els de JxCat (Puigdemont i cia).
Personalment crec que aquestes opcions faran bullir l’olla. Un cop elegits, molta retòrica i molt tirar-se els plats. Res més. La independència serà l’horitzó aquell, que com més t’hi acostes, més lluny el trobes.
Diferent seria si algun programa posés un termini. Durant el qual, A) mouria una mesa internacional que obligui l’estat, a pactar. B) Agafaria ales per organitzar la Generalitat. I dotar-la de capacitat i coratge pel dia H i el dia H+1. C) Ressorgiria lleis, ordres i organigrames de transició, demostrant, dia sí, dia també, qui domina el territori i les masses. Un programa que no veig enlloc.
Isidre Palmada
Camós, 15 de juliol 2020
