En aquest mateix blog i en altres d’opinió també republicana, des de fa setmanes s’ha argumentat abastament les raons per les quals cal emplenar dijous la plaça de Sant Jaume de Barcelona i manifestar, sense complexos i sense deixar-nos arrossegar per la pressió mediàtica, que, al Cap de l’Estat del Vaticà, no l’esperem.
Qui creu que no es pot hipotecar la llibertat de consciència a la llibertat religiosa, ha de sortir al carrer i cridar-ho. Qui creu que no pot renunciar-se a treballar amb urgència en favor d’un Estat laic que respongui a les característiques de la societat tècnico-científica postindustrial del segle XXI, que no amagui el cap sota l’ala. Qui creu que la ciutadania ha de viure en un marc d’absoluta neutralitat de l’Estat envers totes les persones, creients i no creients, no pot restar indiferent.
Però avui per avui encara no hem conquerit l’Estat laic. Més aviat anem enrere, fins i tot en l’aconfessionalitat que declara la Constitució Espanyola (només cal tenir present l’acte de presa de possessió dels nous ministres espanyols en què juraren o prometeren el càrrec davant d’una creu). I no s’hi val deixar-ho córrer perquè ens ho juguem tot en pocs anys: o convertim la lluita per l’Estat laic en una de les prioritats del republicanisme o la societat a què aspirem se’ns allunyarà.
I de causes perquè això passi, moltes. I no només conjunturals: d’una banda, la regressió dels posicionaments progressistes i l’avenç dels integrismes arreu d’Europa en part com conseqüència de la por i les inseguretats que en moltes persones generen els canvis vertiginosos que ha comportat la globalització de les idees i les noves immigracions. D’altra, l’arrelament d’una heterogeneïtat de confessions religioses en un continent on només fa unes dècades la cristiana era gairebé hegemònica, que retroalimenta la capacitat de la religió preexistent i de les nouvingudes per anar teixint les complicitats suficients per posar en escac la llibertat de consciència. Si les religions guanyen l’espai públic,
l’Estat anirà renunciant a garantir la igualtat absoluta i categòrica entre tots els ciutadans, creients i no creients, i es limitarà a cedir espais de sobirania ideològica i recursos econòmics a les confessions. En definitiva, l’escenari d’una societat compartimentada en religions.
