Aquesta darrera setmana, en motiu de la final de la UEFA que l’Espanyol ha jugat a Glasgow, he viscut una mena de fenomen estrany amb els pericos: entre la compassió i el perdonavides, em trobo moltíssima gent que em diu que ell anava amb l’Espanyol, que volia que guanyés i que vés pobrets.
A veure si ens situem i aconsegueixo explicar-me. Jo sóc del Barça i, per a mi, l’Espanyol i el Madrid estan en el mateix esglaó de les meves preferències, és a dir, que desitjo que perdin. Em satisfà més que perdi el Madrid, ho reconec, però més que res perquè sempre està més a prop de nosaltres en els campionats. Això tant estrany i que tant se m’ha criticat aquesta setmana, resulta que és el que li agrada al mateix president perico, en Sànchez Llibre, un home franc que rebutjava aquest atac de “periquitosis” que he detectat al voltant del partit de Glasgow.
Que hi ha molt bona gent que és de l’Espanyol? Evident, i jo mateix en conec molts, però no pas per això vaig amb l’Espanyol. El meu club és el Barça, no m’agrada que ells guanyin la UEFA i nosaltres ens quedem sense cap títol, no m’agrada que les banderes espanyoles s’imposin a les catalanes al Lluís Companys i no m’agrada veure com molts socis i/o simpatitzants espanyolistes es transformen en madridistes a la més mínima. Jo vaig veure amb els meus ulls un Sarrià on cada estiu es convidava el R. Madrid a jugar el Ciutat de Barcelona i on molts merengons (amb samarreta i bufanda blanca) hi anaven amb el carnet de l’Espanyol.
Després de Glasgow vaig sentir a Catalunya Ràdio l’enèssim testimoni de tristíssims episodis on els ultres pericos es fan els amos i senyors de les pancartes i banderes que hi ha d’haver i de les que no. I ja us podeu imaginar quines els agraden a aquesta gent.
I, finalment, allò de “l’equip on hi juguen més catalans”. Algú es creu que si l’Espanyol es trobés en condicions econòmiques de fitxar onze Luis García no ho faria? Ja me n’alegro que hi hagi jugadors catalans, però no em vulguin fer passar la mancança com a virtut. Ah! I parlant de “l’equip amb més jugadors catalans” no veig pas que els seus puntals ho tinguin gaire assumit, perquè any rere any sento que el seu capità s’esborra voluntàriament de les convocatòries per a la selecció nacional. I em sembla perfecte, qui no vulgui jugar amb Catalunya, que no vingui, però després que no m’abracin el discurs de la catalanitat de l’equip.
Amics pericos, sincerament us dic que si haguéssiu guanyat us hagués felicitat, però no us puc enganyar: jo no anava amb l’Espanyol. I, parlant de penals… més hi vam perdre nosaltres a Sevilla.
