Aquests dies hi ha espanyolistes que acusen, als qui volen l’abolició de les curses de braus, de no ser realment defensors dels drets dels animals. Argumenten ells que els correbous no s’han prohibit (encara), o que molts “suposats” animalistes continuen menjant carn, o bajanades semblants, tot obviant el sentit real d’aquesta llei, protegir els animals i no pas prohibir res.
La veritat és que, de tota manera, trobo que tenen part de raó: està molt bé que aturem la barbàrie que suposa l’exhibició pública de la tortura i la crueltat gratuïta contra un animal, amb l’agreujant que es tracta d’un negoci privat que, a més, rep subvenció de diners públics. Diners de tothom. Però això no ens hauria de limitar en el nostre afany de voler protegir els drets dels animals a casa nostra (que és on podem legislar). Em refereixo, evidentment, als drets d’aquells animals de tercera classe que normalment anomenem “bestiar” destinat al consum humà (o al de les nostres mascotes). I és que hi ha una cosa que no suporto, tractar els nostres animals domèstics gairebé com a si fossin persones, o un altre membre de la família i, alhora, consumir carn sense voler veure el patiment i la crueltat que hi ha al darrera.
Aquest “bestiar” que dèiem sembla que no tingui gairebé cap dret. Desconec si la Generalitat té competències plenes sobre la regulació de les granges animals, els escorxadors i el transport de bestiar, però tant se val, aquesta és una àrea que la majoria de la gent no vol veure, o saber-ne res. Aquí jo no em puc incloure ja que fa molts, molts anys que no menjo carn animal de cap classe, incloent-hi els peixos, tot i que encara consumeixo, malauradament, productes derivats d’aquesta crueltat, com són els ous i els formatges, ja que aquest país està dissenyat de tal manera que si no menges productes animals i els seus derivats, ets un pària, un freaky, i les teves opcions de menjar socialment es redueixen a pràcticament no-res.
La majoria de la gent accepta, com a la cosa més normal del món, menjar carn o peix amb, gairebé, cada àpat que fem, o sigui, tres cops al dia, 365 dies a l’any. Ara es menja més carn com mai no s’havia fet abans en la història de la humanitat. Carn procedent d’una indústria que, molt majoritàriament, maltracta i abusa d’uns animals que malviuen els pocs dies de les seves curtes vides entre barres, aglomeracions malsanes, tot menjant pinsos artificials de dubtosa qualitat, patint medicacions preventives i d’altres tractes inhumans. Això sense tenir en compte un transport cruel fins a un escorxador que, sovint, no garanteix ni tan sols una mort lliure de patiment. Es tracta d’una crueltat totalment innecessària que ens fa alhora més inhumans a tots plegats, ja que tanquem els ulls a una realitat que la majoria de nosaltres trobaria inacceptable, però que decidim ignorar perquè ja ens va bé menjar una carn barata que consumim àvidament sense pensar en el cruel i insostenible sistema que l’ha produïda.
Cal acabar amb aquest sistema alimentari que ens aboca irremeiablement al desastre, des de molts punts de vista, ja siguin de salut pública o de caire ambiental. Tornem als orígens, incrementem el consum de fruita i verdura, i productes vegetals, tot reduint el consum de carn i peix a un parell d’àpats a la setmana, com a màxim. Retornem, especialment a la carn, el valor de menjar de festa que històricament sempre havia tingut, legislem per protegir els més febles de la nostra societat, els animals de granja, que puguin criar-se en un sistema que els garanteixi unes condicions de vida dignes, i amb el mínim de patiment possible. Serà molt difícil, perquè hi ha molts interessos en joc, i ens han rentat el cervell durant molts anys sobre la necessitat imperiosa, gairebé vital, de menjar carn cada dia.
La carn se’ns presenta, a tot arreu, com gairebé l’única opció possible si mengem fora de casa. Els preus de la carn, en general, són molt baixos, però són de fet enganyosos ja que no reflecteixen realment el cost real i total de la seva producció, costos ambientals i de salut pública, incloent-hi els grans escàndols i les epidèmies alimentàries multimilionàries dels darrers anys. Però tot i així sóc del parer que, si tots comencéssim a reduir de mica en mica el consum de carn, i tiréssim endavant una ILP per forçar el Govern a protegir els drets d’aquests altres animals, segur que amb el temps tots hi sortiríem guanyant.
Per a saber-ne més (a petició d’alguns lectors):
Documental Earthlings
Videoclips de l’associació internacional Compassion in World Farming
U d’ctubre: El dia dels vegetarians
