Jean-François o el sentit de la vida

Havia d'escriure la continuació d'un text que ja fa temps que està en construcció. Però no tinc prou motivació. La pel·lícula Jean-François o el sentit de la vida¹ ha despertat certa inquietud per expressar certs pensament o idees.

Quin és el sentit de la vida? L'existència pròpia? I així arribem a l'existencialisme?² La humanitat ha buscat aquest sentit i ha trobat certes respostes. Un Déu o Totpoderós o una finalitat redemptora o feliç en un món més enllà és una d'aquestes. Així, la religió s'ha convertit en un element o sentit de la vida.

Uns busquen el sentit de la vida en els diners, en el poder, en la salut, en l'amor, en el sexe, en el matrimoni o la convivència de parella per tenir una descendència. L'objectiu és el llegat, una certa continuació o una immortalitat.

El sentit de la vida per uns pot ser només una o vàries d'aquestes coses. El sentit de la vida també pot ser el triomf o aconseguir certes satisfaccions o objectius que un vol per així sentir-se feliç i també poder transmetre part de la seva obra.

Un fracàs o una desil·lusió pot afectar al sentit de la vida que un s'ha marcat. Però dels errors els humans haurien d'aprendre, encara que a vegades sembla que cometin els mateixos errors o com El mite de Sísif³ sembla que ens veiem obligats pels Deus a rodolar incessantment una roca fins el cim d'una muntanya.

Si el sentit de la vida és l'absurditat⁴ ,o que no té sentit, si no que és la pròpia existència i que hi ha que viure. Aleshores, hem de viure segons les normes o convencions de la societat en la que vivim? Hem de tenir i respectar conceptes generals com les lleis, la moralitat o l'ètica predominants en una societat? O hem de tenir els nostres propis conceptes encara que respectem els generals? I si no acceptem els generals i no els volem respectar, els podem canviar?

I tothom pot tenir un concepte de la vida? És a dir, sense segons quins coneixements tothom pot reflexionar sobre el per què d'aquesta vida? I els que intenten només sobreviure i recerquen trobar aliments per menjar, llocs on resguardar-se o uns ocis per ser feliços, no tenen també un sentit de la vida?