“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat. La revista ‘El Temps‘ ha estat molt encertat a l’hora de recuperar aquest crit tan necessari 8 segles després.
Comença l’any 800 del naixement del qui és un dels nostres més grans herois nacionals. El seu equivalent a Escòcia, el Rei Bruce (1274 – 1329) és celebrat, estudiat i estimat pels escocesos. Fem-nos dignes del nostre Rei Jaume i del que va simbolitzar pel nostre país. És, juntament amb la llengua, l’element que més ens uneix als catalans, valencians i ciutadans de les Illes. Aprofundim, doncs, en allò que ens uneix tot estrenyent lligams lingüístics, culturals, econòmics, socials i polítics. Tornem a recordar que en el passat tots vam anar plegats. Estic segur que en aquest sentit el futur no serà tan diferent. La viabilitat d’un projecte comú és evident, i més en l’Europa unida del segle XXI. Ara més que mai, cal tornar a recordar el crit del nostre Rei Jaume: Vergonya, cavallers, vergonya!
Fragment del ‘Llibre dels Feits‘:
65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho557. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal558 contra nos, e alguns cridaren: Vergonya559. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en V560 E els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda.
