El batle de Calvià, Carlos Delgado, va aprofitar la celebració del 781 aniversari del desembarcament de Jaume I a Santa Ponça per fer el seu darrer discurs com a batle, ja que no es presentarà a la reelecció. En aquest indret, el 10 de setembre de 1229, hi desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca. Inicialment s’havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta. Encara que els sarraïns s’havien adonat de la presència dels vaixells catalans, als quals hostilitzaren fortament, no pogueren impedir el desembarcament i l’ocupació del territori pròxim a la badia.
Aquest ha estat el vuitè discurs en castellà del batle (aquesta persona ha afirmat que mai no parlarà en mallorquí), per tant, un durant cada any dels vuit que ha estat batle. En aquest discurs es pot comprovar el seu tarannà de colonitzador, de mentider i de manipulador de la història. Això és el que comprovarem amb diversos fragments del seu discurs. Recordant el de l’any 2003, va afirmar: “En esta ocasión comprobaréis que no se va a interpretar Els Segadors, una moda introducida recientemente sin ninguna clase de apoyatura histórica o política. El hecho de no interpretar Els Segadors no va contra nada ni contra nadie y menos contra la, por tantos motivos, admirable Cataluña. Sencillamente, carece de sentido, de tradición y de justificación. La Conquista de Mallorca, en sentido estricto, en sentido político, no fue una conquista catalana, sino una conquista plural y de la Cristiandad. Y Els Segadors es un himno varios siglos posterior, con unas connotaciones, además, completamente ajenas a nuestro pueblo, a la Historia de Mallorca y a los referentes simbólicos, históricos y culturales que impregnan lo mallorquín y la mallorquinidad. El sitio de Els Segadors está en Cataluña, no en Calviá, no en Mallorca. Por esto lo hemos suprimido.” Tenint en compte la catalanitat del Rei En Jaume, sense cap mena de dubte, sempre s’havia interpretat Els Segadors, i la seva eliminació va ser una de les primeres actuacions del que tractava Calvià i Mallorca com una colònia.
Ja només em referiré al que va dir sobre el discurs de l’any 2008, del qual en destacaré uns quants fragments. “El mito fundacional de la Conquista de Mallorca se ha convertido en objetivo a poseer (y a pervertir) por parte de quienes aspiran a utilizarlo y ponerlo a su servicio. Así, poco a poco, ha sufrido el asalto de los que, a través del lenguaje, lo han ido despojando de su condición de empresa de la Cristiandad para convertirlo en mito fundacional de la “catalanidad” de estas Islas, deviniendo así la Conquista de Mallorca, siete siglos antes, en el acto fundacional de los “países catalanes”.” Afirma sense que li caigui la cara de vergonya que la conquesta de Mallorca va ser una empresa duita a terme per la cristiandat, i que s’ha enganat la població quan s’ha explicat que era una conquesta dels catalans i que així havia començat la catalanitat d’aquest territori, per arribar a l’enganyifa més grossa que suposa la qüestió dels Països Catalans. Es veu que aquestes dues paraules l’escarrufen i és per això que les escriu en minúscula.
En un altre fragment va indicar el que segueix: “…en nuestro primer año de gobierno en Calviá eliminamos la interpretación de Els Segadors, y hoy, precisamente, culminamos este necesario proceso de rectificación, manteniendo la interpretación de La Balanguera, pero incorporando el Himno Nacional, tal y como corresponde a la realidad histórica de un Reino que se une a la empresa colectiva de la Reconquista que, al final, habrá de desembocar en la reunificación de España encarnada por los Reyes Católicos.” Si abans no tenia vergonya, ara ha perdut el seny, quan explica que la conquesta de Mallorca va ser un acte que varen celebrar uns cristians, entre els quals hi devia haver mallorquins, que es degueren unir als castellans o als aragonesos per dur a terme la Reconquesta, que va acabar amb la reunificació d’Espanya, ja que abans dels àrabs, ja existiria, i que ara torna a esser una amb els Reis Catòlics. Va explicar el mateix que m’explicaven a mi els llibres de text de mitjan segle XX, del temps del dictador Franco. I és clar, ara substitueix l’himne nacional de Catalunya per l’himne estatal d’Espanya.
En el darrer fragment que comentaré va amollar el següent: “Tenemos la gran suerte de poseer dos lenguas gloriosas que han convivido en paz y armonía durante siglos. Una, la lengua que es mallorquina y que en Mallorca se debería llamar oficialmente mallorquín. Y otra, la lengua española, que no sólo nos permite comunicarnos con el resto de españoles, sino que ha producido y produce admirables frutos en los ámbitos de la Historia, del Pensamiento y de la Ciencia.” Ja us n’haureu adonat que l’únic que li interessa és esborrar tots els vestigis de catalanitat. Foragita l’himne de la festa, després tergiversa la història i ara vol esborrar la llengua, llengua que no vol parlar ni en somnis, i que quan la compara amb l’espanyol, deixa que aquella només tengui un nom i fa saber que la segona és la que ha aconseguit cotes elevades de saviesa en el món.
Aquesta persona deixa la batlia de Calvià per accedir a llocs més elevats de poder, a la batlia de Palma o al Parlament. Si unim el pensament d’aquest colonitzador al del president del PP, que pensa més o manco el mateix, ja podeu pensar quin futur ens espera quan les enquestes els donen majoria absoluta. Aquí, sense adonar-nos-en ens podrem trobar revivint els pitjors anys de la dictadura. Si això ha de servir perquè despertem…
