Demà serà alliberat Jabier Salutregi. Dirigia el diari “Egin” quan aquest va se clausurat per ordre del jutge espanyol Baltasar Garzón, el 15 de juliol l’any 1.998. El seu cas és inèdit a tota l’Unió Europea. Segons Periodistes Sense Fronteres cap altre director d’un diari està empresonat a l’UE. Spain is different. Salutregi fou condemnat a dotze anys de presó tot i que l’agost de 1999 va permetre la reobertura d’Egin. Llavors el projecte editorial havia quedat en la bancarrota i era inviable. El maig de 2009 el Tribunal Suprem espanyol va deixar sense efecte la persecució a Egin però Salutregi va continuar empresonat.
El cas de Salutregi planteja obertament la limitada llibertat de premsa al Regne d’Espanya. El Rei va nu, la llibertat de premsa no existeix, però no es pot dir. Egin fou censurat i no és l’únic cas. El setmanari català “El Jueves” ha estat segrestat i multat l’any 2007. De forma més recent es va censurar per la pròpia editorial RBA un número de 2014 per parlar de la monarquia que, recordem-ho, és “inviolable” segons la constitució. És aquest text que branden els fanàtics espanyolistes, com els talibans l’Alcorà, per limitar llibertats, per no deixar votar, per imposar una llengua amb supremacia.
També a Catalunya cal recordar les diferents condemnes a persones que han cremat retrats dels reis espanyols. En algun cas, com el del 13 de setembre 2007 a Girona, obligant als periodistes fotògrafs a entregar els rodets. Els fotògrafs van aludir a la llibertat de premsa. I va resultar que, legalment, aquesta està sotmesa a les decisions policials, ergo no hi ha llibertat de premsa. Per cert, en el cas de Jaume Roure i Enric Stern, foren identificats per les fotografies segrestades a la premsa per la policia. I encara el juliol d’enguany el Tribunal Constitucional espanyol acaba de ratificar la seva condemna … per cremar un retrat.
Vivim en un màtrix on sovint s’al·lega que Espanya és “un estat de dret” o “aquest és un país lliure”. No ho és. Espanya va caure 9 llocs en el rànquing de llibertat de premsa l’any 2012 davant els excessos del Partit Popular, el mateix que va tancar Egin. Gàmbia, Ghana o Namíbia superen el Regne d’Espanya segons el darrer informe de Periodistes Sense Fronteres. Aministia Internacional ha publicat un informe on afirma que la llibertat d’expressió està limitada a Espanya. L’eufemisme de “les regles del joc” és la coartada, repugnant, per reprimir la dissidència, en especial si és nacional.
Montesquieu a De l'esprit des lois (1747) va exposar la seva teoria de la separació dels tres poders: legislatiu, executiu i judicial. Sobre aquesta base s’exercita un estat de dret. I és obvi que avui dia l’executiu segresta el legislatiu i no només domina, sinó controla, el poder judicial. No hi ha, mai, cap sentència judicial que contradigui els postulats del govern. No en va, el poder judicial és escollit pel poder executiu. Per això el Tribunal Constitucional, el qui va estripar l’Estatut de Catalunya, refrendat pel poble, no té cap legitimitat.
