Un diari barceloní -bilingüe, per a més descripció- publicava avui una entrevista al número 2 de foment, Víctor Morlán.
El secretari d’estat d’infrastructures, la cara amable de la ministra Álvarez, és un home molt de Ferraz, de l’escola Zapatero. Moltes promeses i molt bona cara, però a l’hora de veritat els trens segueixen anant malament. Com el seu mentor, és amant dels grans gestos: anar a viure a Barcelona i agafar el tren cada dia en plena voràgine d’averies és un cop d’efecte. Fer-ho a mig estiu, però, li treu tota validesa. En hora punta en plena jornada laboral ja veuríem si Morlán hagués fet el seu rodalies tour. Però bé, això són figues d’un altre paner. Parlem de l’entrevista.
L’entrevista ha estat un massatge, com diria el crític Monegal. La típica entrevista que permet al polític lluir-se, fer grans declaracions i trufar les respostes de dades aparentment positives. Evidentment, no hi espereu trobar alguna pregunta compromesa, o una repregunta davant d’un dribilng de l’entrevistat. Morlán ha portat l’entrevistadora com ha volgut. És ben bé fill del seu president, un altre gran driblador. Serveixi d’exemple aquesta pregunta amb la seva resposta:
"P: L’últim any, hi ha hagut mala sort, el sistema estava deteriorat o hi hagut de tot una mica?
R: A l’arribar al Govern vam signar dos protocols amb la Generalitat, un ferroviari i l’altre viari. El de trens comprometia 1850 milions d’euros entre 2006 i 2012. Seguirem invertint el rodalies i no només en alta velocitat"
Meravellós. Primer de tot la pregunta, tota una declaració d’intencions. Només li faltava dir a l’entrevistadora: "Ja sabem que això de les infrastructures s’ho van trobar així del PP, sinó és evident que és mala sort, oi, mr Renfe?". No hauria sigut millor un estil així?: "És cert que les infrastructures se les van trobar de l’antiga gestió del PP, però no és cert també que la gestió del seu govern ha estat desastrosa?". La pregunta, com deia, un massatge. Però la resposta és encara millor. Dades molt maques, molt boniques del senyor Morlán inserides perquè si. Les volia dir en un moment de l’entrevista, no sabia on, i les ha encolomat aquí, quan no sabia què respondre.
Segon moment de l’entrevista. Ja al final. La periodista, al veure que en Morlán se’l pixa per on vol, es comença a mosquejar i fa millors preguntes.
"P: Els catalans podran oblidar-se dels peatges obligatoris algun dia i anar per autovia?
R: Si. La N-2 era una prioritat i hem fet un gran esforç"
Senyor Morlán, mr Renfe. Ja no volem més frases boniques. No ens valen els grans esforços ni els intents a la desesperada ni els protocols d’urgència ni declaracions grandiloqüents. Volem autovies en condicions i trens en condicions. No és tan demanar. Aquest cop no els demanem cap singularitat, simplement volem que el cafè que donen a tothom sigui el mateix que ens donen a nosaltres. Volem un bon cafè, o el que és el mateix, uns rodalies de país del primer món i unes carreteres gratuïtes. La resta, no ens valdrà.
