- Publicitat -
Ara que ja ha passat la Fira del Llibre de Frankfurt, de la qual tothom parlava malgrat que la majoria de la gent no sabés el que és i abans que l’estrany afer de la Bienal d’Art de Venècia es pugui convertir en una crisi de govern, ens hem d’aturar un moment per tal de valorar l’abast real d’aquests esdeveniments en la projecció internacional de la cultura catalana.
Com ja vaig comentar en un article anterior, el principal problema de la difusió de la literatura catalana es troba a casa nostra. Va, digueu-me quins és el darrer llibre d’un autor català que heu llegit i les lectures obligatòries de l’institut no s’hi valen. Heu anat a veure alguna pel·lícula de Marc Recha, Cesc Gay o fins i tot Ventura Pons? Bé, aquest darrer no us el recomano gaire, però no deixa de ser una simple qüestió de gust. La feblesa de la literatura catalana rau en què a banda de ser feta en una llengua minoritzada (no confondre amb minoritària), ha de conviure amb el minso interès ibèric per la literatura i la cultura en general. Per exemple, a Espanya es considera que un llibre és un betseller quan arriba als 20.000 exemplars venuts i a Alemanya als 80.000. Sí, ja sé que l’alemany és la llengua amb més parlants d’Europa, però això no ho explica tot.
Aquests dies que he estat a la Fira de Frankfurt, m’ha sorprès l’interès dels alemanys per les manifestacions literàries. Assistien a lectures d’autors catalans d’una manera que molt difícilment es pot assolir a Catalunya per part del lectorat autòcton. I això que els editors considerem que el principal lector potencial és l’interior. No hi ha receptes en l’edició, però sí certa lògica malgrat tot.
Ara el govern diu que la participació de Catalunya com a cultura convidada a la Fira de Frankfurt ha estat un èxit rotund. Massa d’hora per dir-ho, ja que amb la meva experiència en el sector, us puc afirmar que aquestes coses no es veuen d’un dia per l’altre i menys encara a la fira. Això sí, els alemanys interessats per la literatura sí que s’han assabentat que existeix una literatura en català i que el govern no va convidar als escriptors en llengua castellana. Aquest va ser un tema recurrent per part dels editors amb qui em vaig trobar a la fira i amb amics alemanys. Ningú sembla haver-se assabentat que hi havia autors convidats que tenen tota la seva obra en llengua castellana. Esclar que eren de còmic i ja se sap que el còmic no és cultura, tot i que jo com molta altra gent hàgim après a llegir i ens hàgim aficionat a la lectura gràcies a aquest.
Hi ha bones notícies, però. Segons aquest mateix diari, una editorial alemanya ha arribat a un acord per traduir la col·lecció "Els nostres clàssics" de l’editorial Barcino. Coneixeu aquesta col·lecció? Suposo que no i que el govern tampoc. Encara em pregunto què hi feia un stand de Turisme de Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt al costat del que estava dedicat a la cultura catalana. Si ens haguessin convidat a un festival de literatura i no a una fira editorial de caràcter estrictament comercial, no hi haguessin anat, de la mateixa manera que no hi hagués hagut interès per part dels polítics i mitjans de comunicació, ni polèmiques, ja siguin o no estèrils, ni res. Perquè ara, de cop i volta, la literatura ja sigui en català o en xinès, ja no tornarà a tenir cap importància.
Publicitat
