D’acord… I ja era hora. Després de 5 anys d’investigació el jutge acaba de dictaminar l’encausament d’una trentena de personatges sobre la sortida a borsa de Bankia.
Sense aquesta sortida enganyosa i fraudulenta a borsa hagues pogut seguir en vida aquesta estructura nascuda de la fusió d’entitats d’estalvi en assistència assistida (sobretot Caja Madrid i Bancaixa ?.
Superada aquesta primera pregunta, podria seguir en vida sense el rescat amb més de 20.000 milions d’euros, oficials -perquè hi ha un informe de pèrits del B.E. que l’eleva fins a 46.000 milions-, que veurem el que es recupera però que, de moment, són a càrrec dels impostos de tots els espanyols ?.
I, ja superades aquestes dues preguntes concretes i determinants, perquè en aquest cas s’actua única i exclusivament contra determinats càrrecs i es deixa totalment al marge la marca i no s'ha procedit de la mateixa manera en els casos de les Caixes catalanes, que, si, també s’ha actuat contra determinats càrrecs seus, però a la vegada i abans i tot, també se les ha anat encerclant fins la seva fi i destrucció ?.
Queda clar que l’objectiu dels vigilants reguladors era ben diferent en aquests dos casos. Mentre es feia la vista grossa a l’hora d’autoritzar, primer la fusió, i desprès la sortida a borsa i el seu control en un lloc, els mateixos posaven normativa darrera de normativa per a les Caixes catalanes: provisió de reserves, passar-se a entitat financera i de crèdit, i, si es passaven aquestes dues traves, propiciar-ne el seu rescat per desprès deixar-les a preu de saldo perquè els grans depredadors tinguessin ben a ma la seva adquisició.
En aquest cas, si que es magnificava el que costava a tots els espanyols. En l’altre cas, sembla talment que hagi estat qüestió de fe pagar el que fos per tal de mantenir viu l’invent.
Aquesta opinió molt compartida pot enfrontar-se a la de, segurament, també molta gent que pot opinar de que un cas no te res a veure amb l’altre. De tot hi ha d’haver.
