Netanyahu ha guanyat i amb ell la gent que té por i que busca seguretat en un entorn percebut cada cop més hostil. Israel s’encamina cap un model teocràtic i confessional de govern similar al dels Països islàmics veïns. La negativa a reconèixer un Estat palestí a part de conculcar una més de les resolucions de les Nacions Unides, és una bomba de rellotgeria per Israel, ja que sense Estat i amb la definició d’Israel com a Estat dels jueus, els israelites es veuran obligats a compartir dues nacions-Estat sobre el mateix territori. Israel té uns 8 milions d’habitants, 2/3 del territori de Catalunya, dels quals 2/3 són desert./
No té recursos naturals i per això l’economia s’ha sustentat en la innovació i l’emprenedoria. Ha arribat a invertir un 5% del seu PIB en R+D, el percentatge més elevat de l’OCDE. Israel és el tercer estat del món amb més empreses a l’Índex NASDAQ (67) després d’Estats Units i Xina. La tecnologia militar.i el suport de l’Estat hi ha jugat un per important./
El que ningú pot negar és que Israel té un model democràtic bastant estricte. La Knesset és l’únic parlament del món elegit en circumscripció única amb una fórmula totalment proporcional i una barrera que fins ara era del 2%. Els partits laics i socialistes que havien estat hegemònics fins al 1977, més oberts al diàleg amb els palestins, van deixar pas a les coalicions de dreta de forma quasi ininterrompuda, hereva de la tradició política del sionisme revisionista, de Jabotinsky. Un dels seus deixebles fou l’histoirador Benzion Netanyahu, pare de l’actual primer ministre. /
Les minories ortodoxa i ultraortodoxa (Haredim), són 20% de la població jueva i estan ben representades als partits (Shas, Judaisme Unificat de la Torà) que poden condicionar la minoria governamental. Propugnen una interpretació fonamentalista de la Torà que només es pot sustentar a base de subsidis i dependència de l’Estat. En ser famílies conservadores en el seu comportament en pocs anys poden esdevenir majoritàries demogràficament i per tant fer inviable l’Estat d’Israel. Quan l’actual premier Netanyahu, del Likud (dreta nacionalista, però laica), ha volgut ampliar el servei militar obligatori als ortodoxos, ha xocat amb aquests partits./ Els partits de centre s’han oposat a aquests privilegis. Ara bé les lleis bàsiques de l’Estat, per ara, són laiques i respectuoses amb els drets de les dones i amb la tendència sexual./
Els dos grans grups de jueus segons els seus origens són sefardites i mizrahim , d’una banda i els asquenazites de l’altra representen la meitat cadascuna de la població no àrab. Els d’origen mediterrani solen ser més conservadors que els originaris d’Europa central. Hi ha també la minoria jueva d’origen etíop. Finalment, una cinquena part dels ciutadans israelians són de la minoria àrab, la seva participació a les eleccions no sol arribar al 50%. Dins la minoria àrab una quarta part no són islàmics, sinó cristians (9%) o drusos (13%)./
La polarització dels fonamentalismes jueu i islàmic a la Mediterrània no augura res de bo per a nosaltres. Europa haurà de mullar-se i passar a tenir un paper més actiu en desactivar els radicalismes i promoure Estats, partits i institucions que apostin per la democràcia i els drets humans./ Mentre Catalunya no tingui Estat, en el cas d’Israel la nostra contribució passa per augmenta la col·laboració amb la societat civil del país. La col·laboració pot ser d’interès mutu. La població jove, laica, altament qualificada i emprenedora israelita, se sent asfixiada a Israel, atrapada entre els dos fonamentalismes que hi actuen. Necessitaria tenir referents similars en cultura a prop que els permetin desenvolupar projectes que a Israel queden en la fase de l’start up. Catalunya és aquí on pot jugar el paper de plataforma de llançament al món d’empreses israelites o mixtes. No estic dient cap tonteria. Si es mira el mapa dels resultats de la recerca d’excel·lència de l’Europea Research Council (ERC) es veurà com per sota la taca de Suïssa només hi ha dues àrees amb densitats de recerca de qualitat comparables: Israel i Catalunya. Si es mira el map d’activitat de pimes, un altre cop trobarem sota Suïssa, Catalunya, el nord d’Itàlia i Israel./
A mitjans de la dècada passada vaig tenir ocasió de promoure un viatge d’intercanvi a Israel focalitzat en el sector de la informàtica i les telecomunicacions, de la gestió de l’aigua i del turisme. D’allà en sorgiren contactes i relacions que s’han amplificat. En el viatge m’acompanyaven empresaris, centres tecnològics i centres de recerca i l’acollida fou molt bona. Si hom té dubtes de l’atracció mútua, només cal mirar el comportament dels fluxos turístics creixents./
