Michel Barnier, negociador de la part de la UE per al “Brèxit” va manifestar recentment, que defensarà una Irlanda unida en les converses del “Brèxit” . ¿ No és això, no signifiquen aquestes paraules – d’un important dirigent de la Unió Europea- una defensa del dret a l’autodeterminació en estat pur ?
Tots sabem que les negociacions sobre el “Brèxit” seran llargues, dures i mortificadores; però, per damunt de tot, el que no vol la UE és que torni a haver-hi fronteres “estrictes”, per la qual cosa, en una futura República catalana (ja sabem que això també serà dur, però cada dia és més possible) els catalans seríem a la UE, continuaríem amb l’Euro i, el més important, a La Jonquera i Portbou no es tornarien a restaurar les fronteres i als controls “estictes” com abans de l’01/01/1993. Cal tenir molt present que a l’any 1990 amb motiu de la reunificació alemanya, la UE tampoc va “posar pegues” a aquest gran procés autodeterminista, que també modificava les fronteres “estrictes”. La qüestió irlandesa és important i, sobretot, és destacable per al fet que, desprès de molts esforços per ambdues parts es va aconseguir una pau duradora. Però és que, encara és més destacable, que un territori com Catalunya, profundament europeísta, i contribuent net a Brussel•les, la UE pogués actuar irresponsablement envers Catalunya, pressionada per la diplomàcia espanyola.
En síntesi, malgrat la campanya agressiva i destructiva , en l’àmbit interior i exterior, del govern i la diplomàcia espanyola contra la llibertat nacional catalana i, el més greu, que no es puguin posar les urnes amb tota normalitat; no hem de creure de cap de les maneres, les amenaces espanyolistes que argumenten que quedaríem fora d’Europa i de l’ euro; i que esdevindríem una mena país tercermundista. Ells saben perfectament que això no és veritat. Nosaltres hem de preparar molt bé una transició –en alguns aspectes llarga i complicada- cap al República catalana, donar suport al nostre, assetjat, govern català i ,sobretot, explicar-nos molt bé en vista a l’exterior –principalment- a Europa- tot donant una imatge impecable de modernitat, cohesió i justícia social, així com treballar intensament per fer un país molt més net, més transparènt, més eficient i més solidari; a imatge i semblança de les democràcies més avançades d’Europa, com podem ser: Àustria, Dinamarca, Finlàndia o Suècia..
