Arriba un moment, no necessàriament per culpa dels anys, que una certa desil•lusió barrejada amb un xic de desconfiança no permet entusiasmar-se amb cap de les proclames o propostes que els polítics s ‘esforcen en fer-nos arribar.
Tornem a veure les mateixes cares (amb poques excepcions), continuem sentint les mateixes propostes amb insignificants canvis i continuem envoltats d’una espècie d’ensopiment, de nyonya, que no ens permet deixondir-nos.
La companyia multinacional suïssa Nestlé, creada l’any 1866, és capdavantera a nivell mundial en el sector alimentari, i està considerada la companyia de més valor d’Europa mesurant la capitalització borsària.
Una de les claus, si no la principal, de l’èxit de Nestlé és el fet d’invertir molt en el desenvolupament i millora dels seus productes. Concretament destinen 5 milions d’euros diaris a aquesta funció.
Els productes que no són millors que els de la competència, deixen de fabricar-se i cada any un 20% de tots els productes són canviats o renovats. Per tant, després de 5 anys, cap producte és el que en un principi era, per tal d’estar sempre amb la millor gama del mercat. Les noves idees, que necessiten anys per arribar als prestatges de les botigues, són fonamentals en la política d’innovació de Nestlé, i l’explicació d’una bona part del seu èxit de qualitat.
Aquest sentit de renovació, de recolzar amb convicció i esforç qualsevol iniciativa que pugui suposar un millorament, la trobo a faltar dins del panorama polític. Tot i no ser exactament el mateix terreny, crec que la política tindria de fer com la industria de primera línia: invertir i renovar.
