Si Europa finalment es limita a fer un rescat tou a Espanya injectant diners a la banca a través del FROB, haurà caigut per enèsima vegada en el xantatge de les forces conservadores i reaccionàries que secularment han controlat la península, promovent el seu retard. Un cop més, Europa, ara sota el pànic que la dimensió del problema espanyol no esclati al mig de l’euro, haurà cedit per deixar a Espanya un règim que no és transparent i ni democràtic, de baixa qualitat. Ens hem de remuntar a l’abandó que les potències aliades a la Guerra de Successió van fer d’aquells que lluitaven per un model de drets i llibertats, al costat de la Casa d’Àustria. O a la intervenció dels Cent Mil fills de Sant Lluís, l’exèrcit al servei de les forces reaccionàries europees que va liquidar el trienni liberal i democràtic reinstaurant l’absolutisme de Ferran VII i la Inquisició. O més recentment, a l’abandó del bàndol republicà a la seva sort i el pacte europeu amb el feixisme de Franco per evitar el perill comunista. Estem igual on érem.
Injectant diners al FROB sense el control directe de la banca espanyola, Europa renuncia a descobrir les pèrfides connexions de l’entramat burocràtic/financer/immobiliari que es reuneix a la llotja del Bernabeu i que explica la dilapidació i l’espoli sostingut dels béns comuns en operacions faraòniques urbanístiques. Amb excuses culturals o lúdiques; el salvament de companyies que havien estat públiques a punt de fer fallida, com Ibèria; i la perseverança en construir macro infraestructures ineficients socialment a compte d’extenuar els pocs tractors econòmics que té l’Estat: l’eix mediterrani i la recerca i la innovació.
Si Europa no intervé, serà responsable de la continuació de polítiques com:
· L’aposta per infraestructures inútils de comunicació, com la xarxa radial de l’AVE o el corredor central de mercaderies, defensat mil vegades per la ministra Pastor.
· El manteniment amb diner públic i europeu del control d’empreses inviables com Iberia.
· La perpetuació d’un sistema aeroportuari en règim de monopoli, contravenint totes les lleis de la competència en tenir-lo centralitzat.
· La manca de rectificació en el suport als sectors econòmics vinculats als exmonopolis d’Estat i el menyspreu a les pimes.
· La benedicció d’un sistema injust i ineficient de repartiment territorial de càrregues fiscals, que fa que l’únic tractor econòmic de Catalunya, Balears i València sigui sistemàticament enfonsat pel dèficit fiscal.
· La benedicció d’un sistema asimètric d’ajustos socials on Catalunya ja haurà fet tres retallades de sous i pagues extres als seus funcionaris, mentre Espanya no n’ha fet cap.
· La consolidació d’una Espanya asimètrica on una part, amb Catalunya al davant, se li agreugen els preus dels peatges: hospitalaris, escolars, universitaris…mentre continuen prestant-se serveis gratuïts o quasi sense pagar res a canvi a moltes parts del territori. Tot això, a compte del superàvit fiscal i els fons europeus.
· La pervivència d’estructures polítiques inservibles i sobredimensionades: el Senat, les províncies i les diputacions.
· La perpetuació d’un model de representació política inflat, on hi ha diputats que només representen KM2 i on caldria exigir un sistema de representació estrictament proporcional a la població per Comunitats Autònomes.
· El manteniment de dues colònies africanes: Ceuta i Melilla, que generen dèficit permanent i són un una font de conflictes per a Europa i l’occident mediterrani.
La premsa sobiranista espanyola al servei de la casta del Bernabeu està en contra la intervenció europea, també per orgull. No s’entén que alguns innocents progressistes també la temin. Catalunya fa 300 anys que està intervinguda i tenim possibilitats de guanyar si Europa pren les regnes del país.
I als ciutadans espanyols humils, no sé si els interessa continuar dirigits per una casta de buròcrates madrilenys vinculats a la gran banca i als oligopolis de serveis que atia els seus sentiments patriòtics però que els ha aconseguit un benestar fictici basat en fonaments inviables. Que segueixin els passos del Quixot i, en arribar a Catalunya, comencin a tocar de peus a terra!http://www.economiadigital.es/cat/notices/2012/06/intervencio_tova_31721.php
