El president Zapatero quan va arribar a la Moncloa , al març de 2004, es va autoproclamar un gran defensor de la innovació, les noves tecnologies i la societat de la informació. Un missatge que va ser molt ben valorat pel sector i sobretot per totes les comunitats que s’han creat al voltant de les plataformes 2.0.
Si fa sis anys, ZP va sorprendre amb aquesta aposta, ara fa quinze dies, ha tornat a trencar esquemes al nomenar ministra de Cultura a la cineasta de pedigrí, Ángeles González-Sinde. La xarxa està revolucionada per la incongruència comesa pel president ja que González-Sinde s’ha mostrat sempre contraria a les descàrregues i a tot allò relacionat amb Internet. Els usuaris de la xarxa titllen de provocació aquesta decisió presidencial i ja s’han organitzat per constatar el seu malestar. Com no podia ser d’una altra manera, han creat un grup al Facebook anomenat Sinde Pirate que ja compta amb més de 15.000 seguidors i també s’estan mobilitzant a través del twitter (sindemocracia.net) i dels bloggers més reconeguts.
Aquestes són només tres de les iniciatives que han nascut i, que tal i com han anunciat, seguiran naixent en els properes setmanes. O sigui que el president, potser ha fet content al món del cinema però ha encès els ànims dels internautes, als quals ha ignorat. Un sector que en un futur no gaire llunyà s’acabarà convertint en un lobby molt potent i on Zapatero ja ha perdut part de la seva credibilitat. Actualment, el 60% de la música a Espanya s’escolta a través del mòbil o Internet, les descàrregues són constants, els mp3 es venen com a xurros i les grans productores i distribuïdores ja opten per tenir portals i vendre música a les xarxes socials. Per què Zapatero ha comés l’error d’ anomenar una ministra talibà de les noves tecnologies més preocupada per blindar el seus negocis que per avançar?