A Catalunya el volum de treballadors/funcionaris interins de l'administració de justícia és molt elevat, molt més que la mitjana de tot l’Estat espanyol.; al voltant d’un 50%.. Hi han comarques (partits judicials) i territoris que aquest interinatge s'eleva al 80% com és el cas de les comarques gironines.Ara, des del Ministeri de Justícia, obligats per Europa es preten un autèntic Concurs/Oposició ( tot i que encara s’està negociant amb els sindicats) en què el pes de l'antiguitat sigui important en el concurs, però encara no hi ha res clar. En aquest cas la Generalitat hauria d’implicar-se més, políticament, en la qüestió, tot i que disposa de poques competències reals; de competències executives i gestió de la borsa laboral dels interins, ara impugnada per alguns sindicats.
La problemàtica dels funcionaris interins de l'administració de justicia a Catalunya és una veritable crisi social que ningú no vol afrontar, que podria deixar a l’atur molta gent amb més de 50 anys, molt difícil de recol•locar, si no és a través d’un pacte social, entre sindicats govern espanyol, Generalitat, Diputacions i Ajuntaents A més també és molt important de dir que la premsa i i els mitjans de Comunicació, en general en parlen molt poc, no tracten una qüestió, que afecta un nombrós grup de persones d’una Administració com és la Justícia, que és essencial per un bon funcionament de la democràcia i d'un estat de benestar, més necessari que mai. A més, cal remarcar que un dels objectius del Ministeri de Justícia és voler treure, acomiadar els interins -amb molta experiència, que resideixen a Catalunya i coneixen la realitat, la idiosincràcia de la societat catalana i el seus diferents territoris- i anar-los substituint per funcionaris que vindrien de l'Espanya de matriu castellana, sense el coneixement del català, que encara contribiirien, des de la base, a espanyolitzar més L'Administració de Justícia a Catalunya.
En síntesi, la crisi social greu dels funcionaris interins de l’Administració de Justícia és un greu problema polític, econòmic i social per a Catalunya, que només es pot afrontar amb un pacte social i polítics entre tots els actors implicats.
