Instal·lats en el tedi sociovergent

Portem uns quants dies instal·lats en debats inútils i eixorcs sobre qui té raó en relació a les finances de la Generalitat. Si el forat és exigerat o no, i si la culpa és de gastar massa o de què hi ha pocs impostos. El debat estaria bé si Catalunya disposés de tota la capacitat per recaptar i per gastar. Cosa que no té en cap dels casos. I a més se li sotstreu  una mitjana del 10% del PIB anual. Com és possible que el Govern de Catalunya, que s’autoproclama sobiranista, vagi a Madrid a pidolar després d’haver practicat la política de terra cremada sobre la gestió de l’anterior govern?Si  l’únic problema de Catalunya és la gestió, perquè anar a reclamar més diners? I al revés, perquè el PSC rebaixa la magnitud de la tragèdia i no denuncia que a diferència de les Comunitats gestionades per soacialistes com Castilla La Mancha Extremadura o Andalusia, ells van haver de governar amb recursos per càpìta molt per sota dels seus no nacionalistes companys? El lamentable de tot plegat és que l’albaïna arriba a les tertúlies, on la majoria van donant voltes a la nòria amb les orelleres ben posades.
Recomano complementàriament l’article de l’Albert Sàez http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20110214/canvi-terc/729607.shtml