Insistim, cal legalitzat el cànnabis. Més pedagogia i menys repressió

Fa uns mesos vam provocar un debat al plenari del Congrés sobre la legalització de la producció, distribució i consum de la marihuana. No ens en vam sortir. PP i PSOE, aliens a la màxima que el que cal és més pedagogia i menys repressió,  la rebutjaren. La feina, però,  mai és baldera. Ara, la  Comissió Mixta per a l’estudi del problema de les Drogues del parlament espanyol ha preparat una ponència sobre addiccions, raó per la qual els republicans hem presentat un seguit de  vots particulars per tal d’aturar la política repressiva i penalista amb què es tracta el consum de drogues. No defallirem en la voluntat de fer veure la gran incoherència que representa que, d’una banda, es tractin les persones consumidores –i especialment les dependents- com a víctimes, mentre que, altrament,  es persegueixin i criminalitzin policialment i penal, tot invertint-hi molt més diners i esforços que no pas en pedagogia, rehabilitació i reinserció social.
Des d’aquesta perspectiva, els  vots particulars que hem presentat pretenen que la no penalització amb presó de la venda al detall de drogues. N’hi ha prou amb penes alternatives i amb multes econòmiques, bo i reservant la presó per a casos de multireincidència. I evidentment,   quan  el venedor que sigui dependents,  tampoc no ha d’anar a la presó, sinó a un centre de desintoxicació o inserir-lo en  programes de reinserció social.
Insistim en la necessitat de legalitzar la producció, la distribució i el consum de cànnabis. En aquest sentit, demanem que es permeti la seva venda a establiments acreditat, tot  exigint alhora que aquests assumeixin funcions per desenvolupar una tasca de pedagogia i ús responsable, així com de prevenció d’addiccions. D’igual manera, instem a gravar la seva venda amb un tribut específic amb l’objectiu que la recaptació es destini a despesa sanitària i a campanyes de conscienciació, de prevenció d’addiccions i de tractament de drogodependències.
Deixem-nos de prejudicis! La  legalització de la marihuana no incrementarà un consum ja força generalitzat, sinó que ha de permetre una diferenciació entre les drogues letals i aquelles que no ho són. I alhora  farà aflorar un mercat negre econòmic que, lluny de tributar i generar ingressos que poden ser destinats a despesa sociosanitària, provoquen despesa –i molta- en policia, jutjats i presons i, sobretot, la criminalització del consumidor.
I com que el parlament espanyol pretén obrir l’àmbit de les addicions, cal estudiar-ne   d’altres  per tal de debatre’n llur inclusió com a tal (televisió, mòbils, etc…), el reconeixement de les quals tindria efectes en l’àmbit de la sanitat, la justícia, etc…