Bon dia (Els Pets) sonant…
Es ben conegut per tothom que els catalans ens hem despertat un bon dia, hem pujat la persiana i ens hem adonat que l’espoli que hem patit, des dels segles dels segles, per part dels veïns espanyols, és molt més greu del que la majoria es pensaven.
Lo que, fins fa poc, només eren números a les pàgines econòmiques d’alguns diaris, ha passat a ser portada de publicacions vàries. Un exemple més de la mala estructuració de molts diaris, primeres pàgines plenes de fets que no són més que conseqüència dels virus que les economies de les més diverses regions pateixen.
I actualment, el fets (conseqüència que no causa) de les primeres pàgines van estretament lligats, més que mai, als números. Números negatius de Catalunya vers Spain dia rere dia, mes rere mes, any rere any. Números convertits en fets. Planes aburrides d’economia convertides en trista realitat.
I què passa doncs? No es construeixen, renoven o amplien infraestructures a Catalunya? Replicaran molts espanyols mentre em treuen una pila de números i percentatges manipulats a consciència.
És clar que sí que se’n fan! Però mentre els explico la crua i trista realitat d’una Catalunya decadent, els porto a visitar el patètic eix transversal (pendent de desdoblament), el mal estat de moltes carreteres, fem un tomb amb rodalies Renfe, passem unes hores contemplant el col.lapse del port i l’aeroport (a llum d’espelma per les recents apagades a Barcelona), visitarem els barracons on els nostres nens es preparen per a un futur brillant, també visitarem iaies que cuiden llurs néts com bonament poden, i pagarem, religiosament, cadascun dels peatges que trobem!
Després d’una excursioneta amb el SAVE (Suposada Alta Velocitat Estrangera), acabarem a la C-13 entre Pobla de Segur i Tremp. Obra patètica entre les obres patètiques! Els pallaresos vam patir gairebé 3 anys d’obres amb talls i accidents continus…
… i després de 3 anys d’obres, en una comarca encara amb molta vocacio rural, i per tant, molt vehicles hiperlents circulant per nostre principal eix viari, el resultat ha estat que la gent que viu a Pobla i treballa a Tremp, o a l’inrevés, han de llevar-se 30 minuts abans per arribar a la mateixa hora.
Línies contínues eternes, canvis de rasant abans inexistents, incorporacions sense sentit, ponts mal construïts per falta de pressupost… obstacles tots ells que impossibiliten avançar qualsevol tipus de vehicle per lent que sigui.
Infraestructures sí! Moltes més que ajudin a pal.liar el dèficit endèmic que Catalunya ha patit, però també millors. He acabat d’escriure i ben juts sóc a mig camí de Tremp. Lamentable. Enyoro l’antiga carretera.
PD: dedicat a tots els sofert catalans usuaris de les diferents patètiques infraestructures que tenim arreu del país, i especialment, als pallaresos i viatgers varis que pateixen les cues de la C-13 entre Pobla i Tremp.
