Indignant i preocupant

                                                 En el discurs d’acomiadament, com a secretari general del PSOE, l’expresident del govern de l’estat ,Jose Luis Rodriguez Zapatero, a reconegut , no haver encertat en el diagnòstic ni en el període inicial de la crisi; i s’ha quedat tant descansat , perquè sap que ningú l’exigirà responsabilitats; aquest país , en pateix dues de crisi; la provocada per el mercat exterior , com l’anomenen els poderosos , i la interior provocada per l’especulació del sectors protegits per els governs de torn , i del sistema financer liderat per el Banc d’Espanya, que s’ha centrat en l’especulació del totxo, arrossegant a tots els rams que intervenen en la construcció d’un habitatge, i els derivats.
Quan va esclatar la crisi interior, el govern de Zapatero , no va tenir cap mes reacció, per manca d’intel·ligència, que trencar la  guardiola en favor dels Bancs i Caixes, perquè  poguessin solucionar els seus problemes de solvència , que preveien  a curt termini, a conseqüència de les dificultats per part dels hipotecats,  de poder complir amb el compromís adquirit en èpoques de bonança; aquesta irresponsabilitat , es la que Zapatero tindria d’assumir ; perquè si amb tot el diner que va entregar als bancs i caixes, s’haguessin adquirit habitatges amb dificultats , els bancs haguessin recuperat el seu diner , i el govern podria disposar dels habitatges, evitant situacions d’extrema gravetat, per a moltes famílies , que els bancs no en tenen cap consideració , quan tenen el diner i els habitatges.
A Europa hi ha dos caps visibles en potencia , que volen imposar el capitalisme com a referent i com a desenvolupament social, sense tenir en compta les repercussions que a curt termini pot provocar a nivell mundial , quan els ciutadans del mont tinguin de decidir entre caixa o faixa , vivim o morim.  Si l’estat espanyol , però en particular Catalunya a de claudicar en tot el que els poderosos volen imposar , , algú tindria d’explicar , de que han servit trenta cinc anys de democràcia , si al final tornem a ser esclaus del capitalisme mes indecent i corrupte, convertint els governs en “dictadures democràtiques”, lo qual ningú pot entendre, exceptuant als que maneguen els fils.
Lleis?, de que serveixen quan no s’apliquen correctament i per a tothom igual, i cada nou govern les modifica a la seva conveniència, que pagant els altres jo també en faria de reformes a casa meva.
    Màrius Viella      La Bisbal d’Empordà    4-2-2012      T/. 972640762