- Publicitat -
Que a l’Estat espanyol la justícia és lenta no és cap novetat, molts ciutadans ho estan experimentant personalment. Que moltes vegades és un “cachondeo”, doncs ja fa anys que un polític conegut va gosar dir-ho i el temps li ha donat la raó. Només cal estar una mica a l’aguait de les notícies per comprovar-ho. Que no jutja tots per igual és una realitat constatable i , malauradament , allò de qui té padrins el bategen és una rèmora que no ens hem pogut llevar de sobre, ni fins i tot a dintre del sistema judicial. De padrins la classe política en té un fum, estem acostumats a veure com després de casos de malversació de fons públics, prevaricació, factures inflades , delicte fiscal per la requalificació de terrenys , cobrament de comissions, compra de factures falses per distreure els doblers a Hisenda, adjudicació fraudulenta de promoció d’habitatges, atorgament de permisos d’obres il•legals, infidelitat en la custòdia de documents, tràfic d’influències, falsedat de documents públics, revelació de secrets, suborns, alteració del cens electoral, extorsió, tràfic d’influències, reclassificació de sòl no urbanitzable….., la majoria de les vegades no els hi ha passat res i se n’ixen airosament. Exemples en tenim a dojo: Gürter, Nasseiro, Palma Arena…
Ara bé, el que ja clama al cel és que la mateixa justícia no faça complir les sentències judicials. L’any 2002 la Generalitat Valenciana va aprovar un decret per exigir el requisit lingüístic en les oposicions dels docents. Des de llavors, aquells professors que no el tenen han d’examinar-se de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del valencià. Molt bé, fins ací tot correcte. Però, que els passa als professors que tenen el títol de Filologia Catalana? Doncs que la Generalitat no els eximeix d’aquesta prova, no dona com a bo el títol de Filologia Catalana. En poques paraules, que la Conselleria d’Educació, en mans del senyor Font de Mora, no reconeix que català i valencià és la mateixa llengua, i que per tant un professors que vinga de les Illes o del Principat de Catalunya, amb el títol de Filologia Catalana no ha de fer cap prova, ja té el requisit lingüístic.
Davant d’aquesta bestiesa, d’aquest insult a la intel•ligència el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià ( STEPV), així com Comissions Obreres (CC OO), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i les universitats valencianes van recórrer el decret de la Conselleria d’Educació. Al llarg d’aquests set anys el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha emés setze sentències, sí, sí 16 !!, condemnatòries a la Conselleria d’Educació i dos del Suprem que avalen el títol de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valencià. Però el conseller Font de Mora per una li entra i per l’altra li ix, com si ploguera en Mariola que diem a Alcoi.
Què hem de pensar els ciutadans i ciutadanes del carrer davant d’aquest “cachondeo”?. Com és possible que, després de set anys d’incompliments , i fins i tot d’una sentència del mateix TSJPV que amonesta a la Conselleria d’Educació assenyalant “ su manifiesta temeridad por reiterar, incomprensiblemente, la omisión del título de Filologia Catalana sin respeto a las decisiones judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente, a sus obligaciones de respetar y cumplir la sentencia firme….”, com és possible doncs que no passe absolutament res de res? Quina vergonya, ara després de set anys d’impunitat ha hagut de ser el Jutjat d’Instrucció número 17 de València qui ha apreciat “indicios de delito” en l’actuació del Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora. Passar olímpicament de setze sentències del TSJPV, amb els prejudicis econòmics que això ha ocasionat a les entitats que ho han denunciat i a centenars d’opositors, ara, per a la justícia, és això, “indicios de delito”
I és que el PP té molts padrins. Aquesta impunitat, aquest passar-se per baix cama setze sentències condemnatòries fan a més d’un sospitar de la connivència de la mateixa justícia. De segur que si haguera sigut un altre tema que els hagués interessat, la sentència s’hauria complit immediatament. Però, ai las!, estem parlant que català i valencià són la mateixa llengua. El PP es manté ferm, acceptar el títol de Filologia Catalana és acceptar la unitat de la llengua i això, vade retro satanàs. Cal continuar amb la mateixa estratègia del “cerrazón”. Tranquils, ací no passa res, encara són 16 les sentències i al cap i a la fi només són “indicios de delito”.
Ara bé, el que ja clama al cel és que la mateixa justícia no faça complir les sentències judicials. L’any 2002 la Generalitat Valenciana va aprovar un decret per exigir el requisit lingüístic en les oposicions dels docents. Des de llavors, aquells professors que no el tenen han d’examinar-se de les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements del valencià. Molt bé, fins ací tot correcte. Però, que els passa als professors que tenen el títol de Filologia Catalana? Doncs que la Generalitat no els eximeix d’aquesta prova, no dona com a bo el títol de Filologia Catalana. En poques paraules, que la Conselleria d’Educació, en mans del senyor Font de Mora, no reconeix que català i valencià és la mateixa llengua, i que per tant un professors que vinga de les Illes o del Principat de Catalunya, amb el títol de Filologia Catalana no ha de fer cap prova, ja té el requisit lingüístic.
Davant d’aquesta bestiesa, d’aquest insult a la intel•ligència el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià ( STEPV), així com Comissions Obreres (CC OO), Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i les universitats valencianes van recórrer el decret de la Conselleria d’Educació. Al llarg d’aquests set anys el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha emés setze sentències, sí, sí 16 !!, condemnatòries a la Conselleria d’Educació i dos del Suprem que avalen el títol de Filologia Catalana per acreditar coneixements de valencià. Però el conseller Font de Mora per una li entra i per l’altra li ix, com si ploguera en Mariola que diem a Alcoi.
Què hem de pensar els ciutadans i ciutadanes del carrer davant d’aquest “cachondeo”?. Com és possible que, després de set anys d’incompliments , i fins i tot d’una sentència del mateix TSJPV que amonesta a la Conselleria d’Educació assenyalant “ su manifiesta temeridad por reiterar, incomprensiblemente, la omisión del título de Filologia Catalana sin respeto a las decisiones judiciales firmes, anteriores y conocidas, y faltar, reiteradamente, a sus obligaciones de respetar y cumplir la sentencia firme….”, com és possible doncs que no passe absolutament res de res? Quina vergonya, ara després de set anys d’impunitat ha hagut de ser el Jutjat d’Instrucció número 17 de València qui ha apreciat “indicios de delito” en l’actuació del Conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora. Passar olímpicament de setze sentències del TSJPV, amb els prejudicis econòmics que això ha ocasionat a les entitats que ho han denunciat i a centenars d’opositors, ara, per a la justícia, és això, “indicios de delito”
I és que el PP té molts padrins. Aquesta impunitat, aquest passar-se per baix cama setze sentències condemnatòries fan a més d’un sospitar de la connivència de la mateixa justícia. De segur que si haguera sigut un altre tema que els hagués interessat, la sentència s’hauria complit immediatament. Però, ai las!, estem parlant que català i valencià són la mateixa llengua. El PP es manté ferm, acceptar el títol de Filologia Catalana és acceptar la unitat de la llengua i això, vade retro satanàs. Cal continuar amb la mateixa estratègia del “cerrazón”. Tranquils, ací no passa res, encara són 16 les sentències i al cap i a la fi només són “indicios de delito”.
Alcoi, 20 de setembre del 2009
Publicitat
