Els dretans que facin el que vulguin. Quasi sempre ho han fet. Si hi ha dretans independentistes, benvinguts siguin al món dels qui volen alliberar-se de les cadenes. El que vull dir és que la meva preocupació és veure l’esquerra o l’independentisme dividit. No sé qui arribarà a tenir raó, qui aconsegueixi entrar al Parlament o qui s’acosti a la majoria absoluta? Qui s’hagi unit abans de les eleccions o qui s’uneixi una vegada haver-les superades? Això ja es veurà. A nosaltres, simples mortals, ens toca, si volem, usar de la nostra llibertat i exercir el nostre dret de votar en aquesta tan exigua democràcia. De tan minsa que és n’hi ha que renuncien a usar-la.
Els polítics quan tenen les estadístiques en contra diuen que no hi creuen, que no són fiables, que no es compleixen, que no s’han de tenir en compte, però per què després d’haver governat quatre o vuit anys plegats, renuncien, a priori, a tornar-hi anar junts? Direu que això és una pregunta massa ximple. Clar, per a un doctor honoris causa d’aquests que acostumen a pontificar, segurament sí que ho és, però per a una persona que no aconsegueix entendre massa aquest món que inventen els polítics, és una pregunta bàsica. Segurament volen anar separats per mor de les estadístiques. Sí, per aquelles que diuen que no serveixen per res, però que segueixen al peu de la lletra.
Al Principat i cara a les properes eleccions, es presenta desunit el tripartit, que ha governat durant vuit anys, i que han obtingut com a resultat que, després d’haver-se conegut i haver viscut junts aquests quants d’anys, ara diuen que es volen divorciar. A les Illes Balears, passa el mateix amb els partits que formaven el Bloc, que també reneguen de la suposada bondat de la unió. Tot això pel que fa a la posició suposadament espacial, però ideològicament esquerrana. Després es fan l’ullet partits esquerrans i centrats dretans, per allò de la nació, però sembla que els patini el sentit independentista de la qüestió. També es presenten separats els partits independentistes del Principat i els de les Illes, encara que aquí n’hi ha menys, ja que la dificultat d’aconseguir la independència és major.
Mentre a l’esquerra predomini allò de tants de caps, tants de barrets, costarà molt tornar a tenir el poder i més si quan es té aquest, s’ha de governar com si fos la dreta, que això és el que s’ha fet més o manco a Espanya, al Principat i a les Illes. I si la independència ens ha d’arribar per l’esquerra, i ha de ser unida, ja podem començar a cercar a les bases dels partits.
Algú em dirà que hi ha dreta centrada independentista com la que a les enquestes se li atribueix quasi la majoria absoluta al Parlament del Principat. Jo dic que d’acord, que em puc equivocar i si aquesta dreta és independentista, podem assegurar, que entre ells, i els altres tres partits que s’han declarat independentistes sense embuts, sí tendran majoria absoluta, es podran unir i estudiar la manera com aconseguir la independència. Ho faran? Ho voldran fer? Deixaran d’anar desunits i deixaran la petulància i l’estimació del propi ego, per defensar l’ego de la nació? Recordaran la resta de la nació? Esperem que arribi la unió, perquè després arribarà l’emancipació.
