La nova enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revela que un 43% dels catalans votarien a favor de la independència, mentre que un 75% de la població està a favor, o més aviat a favor, del pacte fiscal. Una enquesta similar a la que la UOC va treure fa un parell d’anys. Les xifres són realment esperançadores per l’horitzó nacional del país. Però, la qüestió no només s’ha de restringir en un simple “sí” o “no”, sinó que és interessant veure les raons que els enquestats donen per votar a favor de la secessió: l’economia. Des del meu punt de vista, aquí recau la vertadera victòria; en el fet que la gent no veu una Catalunya independent per raons ètniques, sinó des del pragmatisme econòmic, un aspecte que tothom pot entendre i comprendre, sigui quina sigui la seva procedència, tingui generacions de catalans a les espatlles o hagi arribat del Marroc o de l’Àfrica Subsahariana, col·lectius per cert que en alguns pobles ja van votar majoritàriament a favor de la independència durant les onades de consultes sobiranistes.
Va ser Jenifer Dempsie, assessora de l’Scottish National Party (SNP), qui explicava que Escòcia no es pot plantejar ser independent sense abans haver passat pel pacte fiscal ni haver fet un procés de conscienciació popular per dir que, realment, el què fa falta al país són “independentistes de butxaca”, com ironitzava un amic meu. Vull pensar que, en aquests moments, les xifres que ha publicat el CEO ens aproximen a les posicions escoceses, a treballar per a la independència des d’un punt de vista pragmàtic i realista, sabent que el procés està iniciat, és un tren en moviment i que qualsevol acte de precipitació o eufòria desmesurada podria significar un retrocés. Ara, s’ha de treballar per assentar bé aquestes bases socials disposades a treballar per una Catalunya independent, per assegurar-nos que no són fruit del moment ni de l’eufòria, sinó assegurar-nos que són independentistes convençuts, ara o a final de legislatura quan les retallades hauran desenganyat a més d’un.
Fixem-nos que en l’enquesta del CEO hi ha una paradoxa aparent. Mentre en un referèndum el 42,9% votaria “sí”, en la plasmació d’una “Catalunya ideal” el 33% són federalistes i només un 25,5% la volen independent. En aquest sentit, tot fa pensar que davant d’un possible referèndum, la gran part del federalisme es decantaria pel “sí”. Per això, cal ser cauts, pensar que encara falta convèncer una part important de població que, potser, votaria “sí” conjunturalment, però en essència continuen pensant en una Catalunya dins d’Espanya. Aquest 43% s’ha de muscular, s’ha de consolidar, s’ha de saber explicar als federalistes que el projecte de l’Espanya federal no existeix, és una utopia creada des de Catalunya quan a la resta de l’Estat es veu com una antigalla.
