- Publicitat -
Sempre s'aconsella a la gent senzilla i de carrer que abans de parlar compti fins a deu. Consell que molts de nosaltres no hi prenem esment. Doncs bé, aconsellaria a les persones públiques (sobretot als polítics per la repercussió que poden tenir les seves paraules), que cada dia fan declaracions i concedeixen entrevistes a diaris, ràdios i televisions, comptar no fins a deu sinó fins a vint. Al contrari, ens trobem amb declaracions i paraules que després desmenteixen, dient que no és el que volien dir o que no ho hem entès. Però ells ja ho han dit!
Mare meva! Ara surt, la presidenta del Parlament amenaçant als catalans amb la semàntica de les paraules, i volent “vendre'ns garses per perdius”, dient que la consulta podria tenir més d'una pregunta.
Ens diu que entre vàries opcions podríem preguntar: “Vol vostè el concert?” Com suposo que no es refereix a un concert de música al Palau, preguntaria a la senyora Gispert: “Vol vostè que la segueixin enredant i robant durant la resta de la seva vida?” No ha viscut prou enganys i promeses sense complir, que encara confia en un “concert econòmic” sabent que seria insatisfactori pels catalans i sempre trobarien excuses per deixar-lo sota mínims? El senyor Rajoy no ho va deixar ben clar, quan el nostre President anà a demanar-li un nou pacte fiscal?
Una altra de les preguntes possibles segons la senyora Gispert seria: “Vol vostè que mai més ningú entri en les nostres competències en llengua o educació?” Però, quina mena de pregunta és aquesta? I aquest “mai més” en aquest país que es fa dir Espanya, em fa tanta por que més val no confiar-hi, com s'ha vist manta vegades . Suposo que això d'entrar en les “nostres competències”, ja va quedar entès quan en el seu dia es va aprovar l'estatut, i també suposo que la Presidenta sap les ganes que té,sobre aquest tema de la llengua i l'educació, de posar-hi tots els pals a les rodes el ministre Wert dels nassos. I veient com cada dia estan “entrant” en altres competències per què no puguem exercir la nostra autonomia, proposa fer aquesta pregunta?
També hi ha la possibilitat de preguntar: “Vol vostè tenir veu pròpia a Europa?” No veu, que de veu pròpia veritable, només en tindrem si som un Estat independent? No veu com, quan volem viatjar per presentar-nos i explicant-nos a Europa i al món, des de Madrid ens posen tots els entrebancs possibles? A més, que té a veure aquesta pregunta amb el que volem una majoria de catalans? Volem la independència!, ras i curt, que segons el diccionari vol dir: clarament, sense subterfugis ni circumloquis, sense embuts! Volem veu pròpia per parlar i opinar a tots els organismes europeus on hi som presents com a Estat propi i independent, però no com a pertanyents a l'estat espanyol. Tan difícil és entendre-ho?
I com a últimes preguntes, diu la senyora Gispert, que podria preguntar-se: si “Volem la independència de Catalunya” o “Volem ser un Estat propi”. Quina casualitat que la Presidenta del Parlament hagi deixat aquestes dues últimes preguntes pel final, com volent dir: Bé, malgrat tot es podria preguntar també això, no fos cas que s'emprenyessin els independentistes. Es clar que no m'estranya la posició de la senyora Gispert, doncs fa setmanes va manifestar que en el seu vocabulari, no hi cabia la paraula independència.Com també, jugant amb la significació de les paraules etzibà: “Independència, com a tal, no. Però estat propi, sí”; per acabar dient: “l'estat català, pot ser federal, confederal o independent”. Si totes aquestes declaracions de la senyora Gispert, no és voler “vendre garses per perdius”, que ens expliqui que vol dir.
Pensar que aquesta senyora és la segona autoritat del país i presidenta del seu Parlament, em fa venir esgarrifances.
Amb tot, les declaracions que abans de fer-les s'hauria de comptar fins a vint, no s'acaben aquí. El president Mas (com si no tingués prou feina) s'ha entretingut anant a RNE i fent també declaracions. Ha dit: Que sotmetria a consulta qualsevol oferta de l'estat espanyol. Que si el govern espanyol acceptés ara un nou sistema de finançament equivalent al concert econòmic, haurien de ser els catalans que en referèndum els qui determinessin si és suficient.
Pregunto al President el mateix que a la senyora Gispert. Què potser ens vol “vendre garses per perdius”?
A què juguem senyor President? O és pensa que per a molts catalans, no va significar res la retallada de l'estatut per part del TC, després d'ésser aprovat en referèndum pels catalans? O que la gran manifestació de la Diada del setembre passat, és com si no s'hagués produït? O el pacte signat amb ERC, per a vostè és paper mullat?
És veritat que també diu el President, que en el supòsit que arribés una nova proposta del govern central, continuaria sent necessari una consulta sobre l'estat propi. Preguntaria al nostre President, que si havent signat un pacte amb ERC, partit que el seu objectiu només es portar-nos al nostre alliberament fins aconseguir la nostra independència, a que treu cap esperar a veure si Madrid ofereix quelcom i posar-lo a votació. És una bona idea?. Sabem tots, el President el primer, que si ens ofereixen noves propostes seran cants de sirena; sembla mentida que amb els anys que portem de promeses no complertes, d'enganys i menyspreus, els nostres polítics -candorosos ells – encara esperin un mannà caigut del cel que ens solucioni tots els problemes.
Per acabar, hi ha un personatge polític, que no hauria de comptar fins a vint abans d'obrir la boca, sinó fins a cent! És el salvador de la seva pàtria (Espanya), ja que per la nostra (Catalunya), no mourà ni un dit.
És el senyor Navarro, encara primer secretari del PS(C), vivint contínuament als núvols. Signant documents a l'Espanya més retrògrada que només val per a ells i que no aporta res de positiu per a Catalunya. Això sí, com no va comptar fins a cent, li surten frases brillants: “Amb el document ens hem dotat d'una manera de viure i de respectar-nos el conjunt de pobles de l'estat”. Ara entenc per què no ens respectaven i contínuament ens estaven insultant als catalans; ja veureu com a partir d'aquest document no hi haurà cap més insult ni menyspreu, dirigit cap a nosaltres.
Per començar, al quedar absolutament exclòs el reconeixement de Catalunya com a nació i el dret a decidir d'aquest document signat pel PSOE i PS(C), sense cap mena de batalla segons diuen els diaris, ja és un insult i escàndol majúscul. Preguntaria al senyor Navarro, de què ens serviria als catalans canviar la constitució i regir-nos per un model federal, on se'ns prohibiria acceptar que som una nació i el dret a decidir el nostre futur.
Aquest home no té solució. Ni amb les baixes del partit que tot sovint pateix ni amb les crítiques dels que encara són a dins, se n'adona que està duent el partit a la seva desintegració. I no és que el número dos del partit (un altre que no sap comptar), el ridiculitzat Lucena, ajudi massa al seu secretari primer, doncs dient “collonades” com la que ha deixat anar després d'aquest pacte socialista de Granada: “L'acord amb el PSOE és gairebé com la independència”, queden ben retratats tots dos i el partit sencer.
Mentrestant a Madrid van aprovant i donant llum verda a noves lleis, que si arriben a bon port deixaran l'estatut encara més prim i ribotejat del que va fer-ho el TC. I aquí, que si són verdes o són madures, que el més calent és a l'aigüera, dient “collonades”, i volent vendre garses per perdius per entabanar i despistar al personal.
No és això companys, no és això!! L'únic que volem és una sola pregunta i clara pel nostre referèndum: INDEPENDÈNCIA, SÍ o NO? Tot el demés, “són figues d'un altre paner”
Publicitat
