El tema d’aquest article me l’ha suggerit gran part del diari online que publica cada dia Directe.cat (informació amb independència). Per tant, comentaré el contingut de la part corresponent del diari:
Espanya tria l’arma: Es refereix a l’arma que escollirà el Govern espanyol per intentar impedir la independència del Principat de Catalunya. Aquesta és la Ley de Seguridad Nacional. Només he trobat el Projecte de Llei que es va presentar al Congrés el 29 de maig de 2015. Se suposa que estarà, si no ho està, aprovada quan la necessitin. Fent un resum de resums es pot dir que el president del Govern, en cas de necessitat, té el màxim poder per prendre decisions, que existeix un Consell de Seguretat Nacional, format pel Govern i altres persones que hagi nomenat, que són les encarregadess de prendre determinacions i compten amb els recursos que siguin necessaris, tant humans com materials, tant públics com privats, que es podran utilitzar si es declara estat d’alarma o d’excepció. Contra aquesta arma d’Espanya serà molt determinant que el poble català hagi obtingut una gran majoria democràtica a les eleccions del 27S, i després i abans, una gran capacitat de resistència, davant el temporal que arribarà de ponent i de llebeig majoritàriament.
El nostre Supercat encén Espanya: Ha nascut el Supercat, promogut pel Directe.cat, s’han publicat tres capítols al Yotube; en el primer es dóna molta importància a la unitat per la independència; en el segon, es parla de la “duranita”, que es refereix al Sr. Duran i Lleida i el tercer, sobre la concentració prevista per a la Diada de l’11 de setembre. Es pretén publicar un capítol setmanal fins a les eleccions del 27S. Diaris digitals espanyols i els comentaristes de torn treuen foc pels queixals contra els catalans independentistes. Contra això, una gran capacitat de resistència i una majoria de vots favorables als independentistes a les urnes.
Rivera reconeix que quedar-se a Espanya és un mal negoci: Rivera, amb la seva estratègia d’allargar l’efecte mediàtic de superheroi espanyol que li han atorgat, s’allunya de la manera d’actuar del PP i de Rajoy i lamenta que aquest es limiti a deixar passar el temps en la qüestió catalana. Defensa que s’apliqui la Llei, però li retreu que no surti a guanyar a les urnes, presentant un projecte de reforma d’Espanya que pugui seduir els molts catalans que en els darrers anys han pujat al carro sobiranista. Ha retret a Rajoy que representi a l’Espanya obsoleta, la que beneficia uns quants i perjudica la majoria. En resum, Rivera ja fa campanya electoral espanyola. Davant Rajoy i Rivera, resistència i una majoria d’independentistes a les urnes del 27S.
Rajoy tremola amb el 27S: El president Rajoy ha garantit (pot garantir-ho?) que s’aplicarà la Llei i no hi haurà independència de Catalunya, igual que no hi ha hagut referèndum. Si tan segur està i pot garantir tant aquest fet, com així pensa que un dels riscos més grans als quals s’enfronta Espanya no és l’economia (amb totes les conseqüències de retallades i misèria) sinó que és la incertesa política del desafiament independentista i rupturista d’Artur Mas? Com si fos únicament el president català el que vol la independència. A Rajoy se li haurà de demostrar que és una gran majoria de catalans els que la volen i que, a més, tenen un gran capacitat de resistència, com s’ha demostrat durant 300 anys.
Évole felicita Hernández per comparar l'independentisme amb el nazisme: Jordi Évole, aquell periodista català, que passava per progre o que ho era, demostrant la corrupció, les martingales i els enganys de molts polítics que volien aparèixer davant el poble com a immaculats, aquest periodista tan atrevit que presentava el programa “Salvados”, i que es deia que unes quantes vegades havien estat a punt de llevar el programa del mig o de censurar-lo, doncs, aquest periodista mateix felicita Enric Hernández, director del diari on escriu, El Periódico, perquè aquest ha identificat independentisme amb nazisme, com si tots els independentistes fossin nazis. Anem a pams i analitzem-ho: els nazis volien exterminar els jueus i altres pobles que creien de categoria inferior, perquè no pertanyien a la raça ària. Qui volen exterminar els independentistes? Que treguin una sola declaració de qualsevol polític independentista català, que parli d’exterminar algú. És totalment al revés, són els catalans que han volgut esser exterminats i uns quants ho han estat per molts dirigents espanyols i per grupuscles espanyolistes, i d’això sí que en tenim moltes proves i declaracions. No conec Enric Hernández i, per tant, no m’estranya que sigui un personatge que pensi d’aquesta manera. Però pel poc que conec Jordi Évole, no hagués cregut mai que pogués estar d’acord amb aquesta comparació. El feia més intel·ligent. Contra tots aquests contraris, resistència i acudir a les urnes a votar independència.
