La Rut Carandell de Reagrupament deia l’altre dia que la independència és la nostra supervivència, i no hi podria estar més d’acord, jo. Només amb la independència financera i política del nostre país podrem ser nosaltres mateixos, sense intromissions ni imposicions de fora.
Amb la independència no haurem de suportar cap governador del banc central d’un estat que, a sobre de furtar-nos 60 milions d’euros cada dia, vol que siguem cornuts i paguem el beure d’aquesta crisi, com molt ens explica en Jaume Argerich, sense oblidar que, per exemple, el deute de l’Ajuntament de Madrid és igual al de SET COMUNITATS AUTÒNOMES JUNTES, que aviat és dit.
Amb la independència, cap defensor d’un poble aliè als nostres interessos ens dirà com hem d’integrar els nostres immigrants. De fet, un estudi recent vinculat a la Fundació Bofill alerta que la majoria dels immigrants s’informa a través dels mitjans en espanyol, sovint amb base a Madrid, i no ens hi ha d’estranyar si pensem que el 76 per cent d’aquest col·lectiu declara que té en l’espanyol la seva llengua habitual, i només un de cada tres immigrants estrangers pot parlar en català, tot i que no ho faci habitualment.
Amb la independència, cap tribunal constitucional hostil no ens podrà dir què som o què podem fer.
Amb la independència, no haurem de tolerar les actituds xenòfobes de la majoria de mitjans espanyols, o les de certs partits polítics minoritaris a casa nostra.
Amb la independència, potser no tot serà perfecte, però com a mínim tots hi sortirem guanyant. Serem els amos del nostre destí, sense dependències malaltisses que tantes energies (reals i metafòriques) ens xuclen.
Si la independència és la nostra supervivència, com és que els partits que la defensaran explícitament a les properes eleccions no s’uneixen per tal de no malbaratar ni un sol vot independentista? Volen, potser, que el seu electorat potencial es desmotivi i es quedi a casa pensant “ si ells no s’hi posen d’acord, per quins set sous jo els hauria de donar la meva confiança?”. Tan cecs són que no veuen que separats tots hi perdrem, com ja totes les enquestes vaticinen? Encara hi ha temps per posar-hi seny. Si ells hi aposten, jo també!
