TV3 emet el documental Adéu, Espanya? i l’audiència premia la valentia de la televisió pública i de la seva directora, Mònica Terribas, la mateixa a qui alguns van criticar per l’entrevista al president de la Generalitat. Un de cada quatre catalans que aquella nit eren davant de la televisió van veure el documental sobre els processos independentistes, incloent Catalunya és clar. Uns 728.000 espectadors, perquè després diguin que la independència no interessa i que la gent té altres preocupacions. Èxit televisiu, bon servei públic i una aposta que serveix per reconèixer dues coses: que el país ha canviat molt els últims anys i que des de la creació de TV3 mai no s’havien enfrontat a l’autoodi i l’acomplexament nacionals. Alguns diputats han sortit corrents a demanar un altre reportatge, sense esperar a veure quin faran demà passat, dijous, que és la segona part de l’Adéu, Espanya?. Els socialistes no toleren que la crosta nacionalista esdevingui crosta independentista. Cap crosta que no sigui la seva, i si la seva és la federalista que ho proclamin obertament per combatre els que hi veuen una crosta senzillament espanyolista. Cal clarificació.
Dies després, és a dir, ahir mateix, el Parlament de Catalunya que presideix Ernest Benach admet a tràmit en la Mesa la Iniciativa Popular (IP) per a la celebració d’un referèndum oficial d’independència. Res de consultes populars, un referèndum de debò aprovat prèviament pel Parlament. La IP arrenca amb el vist-i-plau de CiU, ERC i ICV-EUiA, però amb l’oposició frontal de PSC i PP. Molt clarificador, això. Els socialistes i els conservadors van plegats per intentar barrar el pas a una iniciativa que ha d’acumular fins a 220.000 signatures, és a dir, el 3% de la població principatina. Frenar-ho és poc elegant i afavoreix la idea de “manca de democràcia”.
I aquest pas històric, que es produeix gràcies a la llei de consultes aprovada pel Govern de Catalunya, s’escenifica amb una foto d’Alfons López Tena i Uriel Bertran, que són com els enfants terribles de CDC i d’ERC, i que coincideixen a criticar el rebuig del PSC i el PP. Mentre el Parlament tira endavant la iniciativa popular (tot just engegant un procés que serà de mesos), els funcionaris catalans surten al carrer contra les retallades del govern espanyol davant de la crisi. Aquesta coincidència, una vaga de funcionaris que augura una vaga general i el tret de sortida per al referèndum, diu moltes coses de les convulsions que ens ha tocat viure a Catalunya.
La sortida catalana de la crisi pot tenir a veure amb el procés sobiranista. Per primera vegada, no som davant d’una revifalla independentista per raó identitària, sinó perquè són temps de vaques magres i els abusos econòmics respecte Catalunya esdevenen injustificables i insostenibles. El documental de TV3 posava molt l’accent en l’economia. Sobre el marc jurídic, ara no s’hi val a buscar excuses en relació a la solidesa de la iniciativa popular i possiblement parlamentària, perquè l’Adéu, Espanya? ja començava recordant que la Constitució Espanyola és l’única d’Europa i del món democràtic que posa l’exèrcit militar com a garant de la “unitat indivisible” de l’Estat. Contra això, només hi ha una arma poderosa: l’urna.
