Mentre els processos per corrupció demostrats els hi costa Deu i ajut avançar, esclarir, i asseure'ls davant el jutge, ara es pot veure que no s,ha tardat massa en cridar a declarar la ex-consellera Sra.Ortega, la consellera Sra.Rigau i el president Mas pel molt greu fet, entre d'altres, de desobeir la prohibició per posar les urnes per preguntar a la ciutadania catalana el 9N, desprès que el propi jutge ja havia resolt el cas i recorregut per la fiscal de l'Audiència Nacional, per cert, amb una motxilla carregadeta de vincles més que sospitosos, que evidencien, una vegada mes, que els tentacles partidistes arriben i cobreixen tots els estadis i racons del poder.
Sembla ser que a España es pitjor desobeir civilment una ordre injusta que estar corromput fins el moll de l,os, i mes si qui posa la vara de mesurar, directe o indirectament, te alguna cosa a veure amb els corromputs, que fan el que calgui per entorpir, cobrir-se entre ells mateixos i dilatar el temps dels seus afers… i endur-se pel davant els jutges que hi furguen massa. Pot mes la rabia i la venjança que el frau que s,hagi pogut fer via Hisenda Pública, que diuen que som tots.
Hi pot haver llei mes anquilosada que elevi a la categoria de delicte el simple fet de facilitar que el ciutadà expressi el seu dret a decidir sobre el que sigui ?. Sembla ser que a España si. Una Constitucion estirada al màxim i unes lleis, fetes per uns i aprovades nomes per ells mateixos, fan possible que aquest disbarat agafi forma amb caràcter general i universal.
No hi ha paper que pugui obligar a estar amb un altre contra la seva voluntat, i molt menys quan els sentiments no son els mateixos, i si hagués una llei tan injusta en aquest sentit s'hauria d'eliminar immediatament, pel be de tots. Per un paper o per una llei no es poden estimar dues persones si aquestes no senten atracció o, si més no, no son capaces de seduir-se mútuament.
Si la sobirania nacional es qüestionada o amenaçada el que s,ha de fer es reforçar-la, vestir-la de mes arguments i no tancar-la dintre d'ella mateixa a pany i forrellat.
No hi ha res que, per si sol, pugui ser etern i que no necessiti d'algun retoc per continuar sent útil, si no corre el perill de que esdevingui una eina rovellada, quasi be inservible, de que es quedi en un record simbòlic.
En tot cas i sempre es asseient-se i parlant com s,arreglen les discrepàncies, el que passa es que quan no es te ni l,actitud ni la capacitat per fer-ho el mes fàcil es passar la “patata calenta” a un tercer que, aixo si, ja haurà estat degudament instrumentalitzat.
I aixi anem, a cavall d'una Constitucion plena de pols i farcida de tabús que necessita de molts retocs per continuar sent útil per tothom i d'unes lleis fetes “ex-processo” mancades de sentit comú i només fetes per per legalitzar injustícies.
