Jo no se si la incompatibilitat està contemplada en l’Estatut d’autonomia de Catalunya; però en tot cas, hi sigui o no, crec que no es cap virtut, ni cap defecte físic ,sinó que es podria definir políticament com una irresponsabilitat, des del moment que els recursos per apaivagar situacions difícils, n’hi ha a l’abast de tots els governs.
Voldria referir-me a la raonable i previsible preocupació, (prevista per molta gent), per la davallada del sector immobiliari, provocant un accelerat augment de l’atur sobrepassant els 300.000 aturats; jo també estic preocupat, perquè amb la meva pensió de jubilat tinc treballs d’arribar a cap de mes; i és per aquesta raó que l’estómac s`hem remou quan escolto els polítics fent grans cançons de pressupostos, entre els quals hi ha Medi Ambient i la Previsió d’incendis, cosa que ens preocupa a tots els que tenim respecta per la natura i per el seu futur.
Se que no agradarà a tothom la meva reflexió, però en aquest cas, tindran la oportunitat, tal i com faig jo, d’exposar els seus raonaments, i l’animo a que lluiti per els seus drets; però crec que a aquest col·lectiu i nombrós grup d’aturats, s’haurien d’incloure al departament de Medi Ambient, distribuïts a tots els ajuntaments afectats per el risc d’incendis al seu terme municipal de tot Catalunya, proveint-los de una pala de pues, una llima i un estassabarders, per netejar trenta metres de cada costat de tots els camins de tots els boscos de Catalunya, perquè 300.000 persones, en un mes poden fer molta feina, i amb dos, molta mes; crec que entre el pressupost destinat als aturats, i els pressupost destinat a Medi Ambient, de ben segur que es podria mantenir una plantilla de “mileuristes”, que podrien solucionar molts problemes comuns, entre governs, ciutadans i natura, i encara sobrarien diners, (tenint en compta que a sobre dels pressupostos, si poden incloure les subvencions per aquests afers). Perquè el que no es rentable es pagar per no fer res, i pagar per apagar el foc, que es afegir a sobre d’allò que ja es perdut.
Se que amb Mil Euros al mes no es poden lligar els gossos amb llonganisses, però en temps de vaques flaques ben vinguts siguin; jo voldria poder contar-me entre aquest col·lectiu de “mileuristes”, i estaria molt content.
