In memoriam

La ciutat de Barcelona ha estat al llarg de tota l’edat contemporani objectiu de freqüents bombardejos. Barcelona ha representat  tot allò que feia mal a l’estat que es construïa des de Madrid. Va ser bullanguera, federal, àcrata, lliurepensadora, autonomista…
Aquesta seva voluntat de ser, de construir-se a si mateixa sovint contra el poder, sovint malgrat l’Estat  li va significar un cost en vides humanes que no podem oblidar, i menys un dia com avui, 30 de gener.
El 30 de gener de 1938 els avions italians van llançar  la seva  càrrega mortal sobre la nostra ciutat i, entre d’altres, més de quaranta  nens van morir. Emprem, però, el verb correcte. Van ser assassinats. No va ser el carnatge més esgarrifós en nombre de víctimes que van provocar els feixistes, però potser la imatges dels nens morts sí varen ser de les més colpidores.
Vaig escriure al pròleg de la Ciutadella que oblidar les víctimes era com assassinar-les de nou. Oblidar els patiments i les morts de milers de barcelonins, només per voler ser,  faria que les seves morts foren encara més inútils del que van ser en el seu moment.
Visca la terra amb  els homes i les dones que la fan, la treballen i la defensen!